Un monument a Colom podria acabar al fons del Corrib

Un monument a Colom podria acabar al fons del Corrib El monument a Colom a Galway / Foto: William Murphy via flickr

Després que el cap de setmana passat la més que centenària -125 anys- estàtua del traficant d’esclaus anglès Edward Colston acabés al fons del port de Bristol (Anglaterra) -com a final de festa de la manifestació Black Lives Matter- i ahir la ciutat flamenca d’Anvers retirés l’estàtua del rei Leopold II, el monument dedicat a Cristòfol Colom a Galway, situat al costat del pont que travessa el riu Corrib, comença a perillar.

En aquest sentit, la secció local del partit d’esquerra People Before Profit ha fet una crida a retirar el monument, instal·lat l’any 1992 a fi de commemorar el 500 aniversari del descobriment d’Amèrica per part de Colom i en què s’hi pot llegir que el navegant genovès -o català- va visitar la ciutat l’any 1477, tot i que no hi ha cap prova que confirmi aquest fet.

Així doncs, entre la més que probable nul·la relació de Colom amb Galway i el genocidi i abusos comesos a Amèrica durant els anys posteriors a la seva descoberta, els de People Before Profit creuen que no hi ha cap necessitat de tenir aquest monument a la ciutat i que seria millor de reemplaçar-lo amb alguna cosa que recordés el comerç d’esclaus sense fer un homenatge als qui el van practicar o provocar.

Amb tot, malgrat que no es preveu que el monument acabi al fons del riu Corrib -fet que logísticament seria ben fàcil perquè només hi ha una distància de cinc metres-, hi ha algun precedent força perillós amb monuments indesitjats per una part dels ciutadans; és el cas de l’estàtua que l’heroi anglès de la Batalla de Trafalgar, l’Almirall Horatio Nelson, tenia al capdamunt del pilar de 41 metres d’altura situat al bell mig del carrer O’Connell (Dublin 1) fins a la nit del 7 al 8 de març del 1966.

Aquella nit, potser per a escalfar l’ambient abans de la commemoració del cinquantenari dels Fets de Pasqua, l’Almirall Nelson va sortir volant després que esclatés un artefacte explosiu col·locat per l’IRA. Segons les cròniques de l’època, aquesta primera explosió no va provocar danys col·laterals i només va destruir l’estàtua i la part superior del pilar; per contra, l’explosió controlada a fi d’acabar d’enderrocar el tros de pilar que romania dempeus duta a terme pels artificiers de l’exèrcit -uns afeccionats al costat dels professionals de l’IRA- va trencar els vidres de totes les finestres del carrer O’Connell.

Foto original

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt