D’ençà de l’inici del confinament pel coronavirus a mitjan març, l’Església ha acceptat la nova situació amb resignació i ha adoptat un perfil força baix, essent només notícia per la retransmissió via internet de la missa de les parròquies més avançades tecnològicament que, d’altra banda, sembla que apleguen més feligresos que no pas quan es feien de manera presencial durant la ja llunyana època prepandèmica.

Tanmateix, amb el desconfinament accelerat gràcies a la millora de la situació i la reobertura econòmica i social, l’Església també ha pujat al carro de les reclamacions a l’hora de flexibilitzar les estrictes mesures que imposa el pla de desconfinament esglaonat de quatre fases -una menys que el que s’havia anunciat al principi-.

En aquest sentit, les esglésies podran obrir les portes als fidels el 29 de juny vinent, quan comenci la fase tres, però només podran deixar entrar cinquanta persones, una xifra que augmentarà fins a cent el 20 de juliol, quan s’entri a la darrera fase del desconfinament. Amb tot, el fet que la capacitat màxima sigui en nombres absoluts ha estat titllat d’estrany i decebedor per Diarmuid Martin, Arquebisbe de Dublin.

Segons Martin, hi ha esglésies que poden encabir fins a 1.500 persones, sobretot les que es van construir durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat a fi de copsar la demanda creixent als nous suburbis de Dublin, i només deixar-hi entrar cinquanta o cent persones, deixant gent fora, no tindria cap lògica.

Així doncs, davant les queixes de Martin, el govern demanarà al grup d’experts que gestiona la crisi de la Covid-19 i que decideix les mesures a implementar -o eliminar- que reconsideri els números atès que aquestes esglésies podrien allotjar molta més gent.

Font: Irish Examiner