Punt final al pont aeri amb la Xina després de 259 vols

Punt final al pont aeri amb la Xina després de 259 vols Avió d'Aer Lingus a l'aeroport de Beijing, la Xina / Foto: Aer Lingus

Divendres passat, amb l’aterratge a l’aeroport de Dublin del darrer vol del pont aeri d’Aer Lingus entre Irlanda i la Xina, es va posar punt final a l’operació de compra de material mèdic iniciada a la darreria del mes de març i que en total ha fet 259 trajectes, amb una durada mitjana de vint-i-vuit hores entre anada i tornada, càrrega i descàrrega; l’alt volum de mercaderia transportada ha suposat que l’anomenada Critical Supply Operation hagi estat l’operació logística més important de la història d’Irlanda.

En aquest sentit, el pont aeri d’emergència entre Dublin i Beijing ha durat catorze setmanes i hi ha hagut una mitjana de cinc vols diaris cap a la capital xinesa, cada un amb cinc pilots, dos enginyers i un operador de terra, que en total, de tant anar amunt i avall, han recorregut 4,75 milions de quilòmetres. Pel que fa a les xifres de càrrega, els avions Airbus A330 -els més grossos de la flota de la companyia del trèvol- han transportat més de 35.000 metres cúbics de material amb un pes aproximat de 4.000 tones.

De tota manera, la història del pont aeri no va començar gaire bé perquè una cinquena part de la primera remesa de material -amb un valor quatre milions d’euros- no complia les condicions requerides puix que les mànigues de les bates eren massa curtes; amb tot, el Servei de Salut va esmenar la decepció i l’enuig inicial afirmant que les emprarien per a casos no relacionats amb la Covid-19.

Sortosament, després d’aquest primer ensurt, la resta del material que va arribar a Dublin procedent de les fàbriques xineses -valorat en uns 1.000 milions d'euros i equivalent a les compres que el Servei Salut faria per a quinze anys normals- va satisfer les exigències en matèria de qualitat i d’idoneïtat.

En total s’han comprat vuitanta-sis milions d’unitats de material protector, principalment bates, guants i mascaretes, que no només han servit per a protegir el personal mèdic que ha estat a primera línia durant la pandèmia sinó que també s’ha guardat en estoc per si de cas arriba una segona onada de contagis i és que l’inici de la crisi sanitària al març va enxampar el Servei de Salut molt desprevingut i amb una evident manca de material. 

Foto original

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt