Periòdicament, si fa o no fa cada cinc anys, l’administració irlandesa fa un cens que serveix per a fer una radiografia de la població de la República i així tenir una bona font d’informació a l’hora de dissenyar polítiques socials, econòmiques i d’infraestructures. Durant els mesos següents al cens, l’Oficina Central d’Estadística (CSO), que n'és l’organitzadora, desgrana informació per temàtiques de manera global -com quanta gent parla gaèlic, la nacionalitat, etc.-; pel que fa a la informació personal, se’n manté la confidencialitat durant un període de cent anys.

De tota manera, sembla que algú amb accés a les dades del Cens del 1926 -que potser volia que tothom sabés com vivia la seva rebesàvia- no ha pogut esperar al primer de gener del 2027, que és la data exacta en què després d'un segle d’espera es podrà publicar tota la informació fins al més mínim detall, i ha filtrat alguns formularis emplenats ara fa noranta-quatre anys penjant-los a la xarxa.

Òbviament, la CSO ha demanat la retirada immediata dels documents del domini públic i ha recordat que aquesta acció vulnera dues lleis: la d’Estadística del 1993, que estipula que no es pot publicar cap detall personal fins al cap de cent anys, i la de Protecció de Dades del 2018, que considera delicte publicar dades personals d’altri.

D’altra banda, tot i els molts censos que s’han fet a l’illa durant els darrers dos segles, el del 1926 té la particularitat que va ser el primer exercici d’aquestes característiques que va dur-se a terme després d’assolir la independència, ja amb l’aleshores anomenat Estat Lliure d’Irlanda administrant els vint-i-sis comtats del sud.

Amb tot, les dades de molts censos no estan disponibles malgrat que ja fa més de cent anys que van tenir lloc; és el cas dels del 1861 i 1871, que van ser destruïts deliberadament, i els dels del 1881 i 1891, que van ser convertits en polpa de paper. Per contra, els del 1901 i 1911 es poden consultar atès que així ho permet la llei dels cent anys.

Font: RTÉ

A copy of the 1926 Census has been posted on social media in breach of legislation which closes all Census returns from 1926 to the public for 100 years. Publication of this data is strictly prohibited and could lead to possible sanction under Section 38 of the Statistics Act.

— Central Statistics Office Ireland (@CSOIreland) October 20, 2020