Name & shame per als més conductors més eixelebrats

Name & shame per als més conductors més eixelebrats Control, de la Garda a Ringsend, Dublin 4 / Foto: Liffey

La Road Safety Authority (RSA) vol accelerar una iniciativa que va proposar inicialment l’any 2015 i que s’anomena name and shame, és a dir, publicar el nom i l’adreça dels automobilistes a qui es retirés el carnet de conduir amb l’objectiu d’obligar els usuaris de la xarxa viària a circular amb precaució a fi de no fer-los passar vergonya i així reduir els accidents i les víctimes mortals que, l’any 2020, tot i els diversos confinaments, van ser 149, una xifra lleugerament superior als 140 morts de l’any anterior.

De tota manera, segons va dir ahir Noel Gibbons, responsable de seguretat viària al Mayo County Council, al programa Newstalk Breakfast, això ja es fa actualment, tot i que d’una manera més dissimulada, atès que quan la premsa informa de casos que acaben al jutjat, es publica el nom del protagonista. A més, hi ha països, com Nova Zelanda o algunes zones del Regne Unit, en què la pràctica és habitual i per ara, sembla que força reeixida.

Òbviament, una iniciativa com aquesta també té els seus detractors, com és el cas de l’Irish Council for Civil Liberties (ICCL), que de la mà del seu director general, Liam Herrick, alerta que això seria una mena de càstig públic -força habitual en altres èpoques- i que aquesta no és la feina de l’RSA o de cap altra agència pública que no siguin les corts de justícia. Amb tot, Herrick reconeix que es podria justificar en cas que aquesta sigui l’única manera de reduir el nombre de víctimes d’accidents de trànsit.

Pel que fa a Protecció de Dades, Gibbons assegura que no hi ha cap problema perquè la llista d’infractors es publicaria un cop hi hagués una condemna, amb els noms estant ja a l’abast de tothom mitjançant el Servei de Justícia, és a dir, que seria una llista d’informació ja publicada en un altre lloc, però més fàcil de trobar, puix que ara només està disponible cas per cas, tant a les sentències com a la premsa que segueix judicis.

A més, segons Gibbons, els automobilistes que van a judici no hi van per petites infraccions irrellevants, sinó que és per pràctiques perilloses com conduir begut o a gran velocitat, per la qual cosa les comunitats locals podrien saber amb quina mena d’irresponsables viuen i això, en molts casos, hauria de tenir un efecte dissuasiu.

Font: Newstalk

Torna a dalt