Primera reparació gratuïta a 600.000 clients d’Irish Water

Primera reparació gratuïta a 600.000 clients d’Irish Water El prospecte informant sobre la creació d'Irish Water / Foto: Liffey (arxiu)

Després de la creació d’Irish Water el juliol del 2013, la companyia que gestiona la distribució de l’aigua a la República fou una font inesgotable de polèmiques, fins al punt d’esdevenir un serial de baixa estofa que va costar molt car al Fine Gael i sobretot al Labour a les eleccions del febrer del 2016. Tanmateix, ara ja fa anys que no se’n parla -llevat d’alguna època de restriccions per sequera- i com diu la dita, no news, good news, que en aquest cas és veritat.

De fet, ara hi ha una notícia sobre Irish Water i a diferència de fa uns anys, és bona: la companyia oferirà una primera reparació de franc a sis-cents mil clients addicionals després que la Comissió Reguladora de Serveis hagi ampliat el criteri d’elegibilitat, una mesura que permetrà de continuar reduint el volum d’aigua que es perd a mig camí a causa de les fuites i així mantenir les reserves d’aigua a un nivell més alt.

En aquest sentit, tenint en compte que una part important del sistema de distribució d’aigua data de l’època victoriana, les fuites són un fet molt habitual, tot i que sembla que Irish Water fa una bona feina puix que només durant l’any passat, l’aigua perduda abans d’arribar a l’aixeta va passar a ser d’un 49% a un 42%. El problema afecta, sobretot, les zones més urbanes, atès que les canonades són més antigues i costa més de canviar-les per la disrupció que causen els treballs de reemplaçament.

El programa Primera Reparació (First Fix) inclou una investigació i quan s’identifica una fuita en qualsevol canonada exterior que subministri aigua a l’habitatge, es fa la reparació. D’ençà de l’inici del First Fix l’any 2015, l’estalvi d’aigua ha estat d’uns 155 milions de litres diaris, una quantitat que podria satisfer la demanda de 450.000 llars durant un any, i s’han fet 87.000 investigacions que han suposat 60.400 reparacions.

Font: The Irish Times

Torna a dalt