Tot i que el vol de Ryanair que unirà Dublin amb Kerry encara no ha entrat en servei -en principi, ho hauria de fer a partir del vint-i-vuit de juliol vinent-, la ruta ja ha començat a patir unes fortes turbulències fins al punt que la història ha esdevingut un serial en què cada una de les parts implicades -el govern, la companyia aèria i l’aeroport de Kerry- fa anuncis de manera unilateral que són posteriorment desmentits per una altra de les parts.

La història va començar l’onze de juny quan, fruit d’una greu situació financera arran de la baixa demanda derivada de la pandèmia, Stobart Air, la companyia que operava el servei d’Aer Lingus Regional, va anunciar el cessament immediat de les operacions, deixant sense servei diverses rutes; de tota manera, entre Aer Lingus i British Airways City Flyer van poder reprendre els vols en bona part de les connexions afectades, però no les dues entre aeroports irlandesos: Dublin-Kerry i Dublin-Donegal, que operaven mitjançant una Prestació Obligatòria de Servei (PSO), és a dir, que Stobart Air tenia l’obligació de mantenir el vol encara que no fos rendible, això sí, rebent una subvenció anual d’uns quatre milions d’euros.

Tenint en compte la importància dels vols per a les comunitats servides per aquests dos aeroports regionals, atès que són les zones més allunyades i amb més mala connexió terrestre amb Dublin, el govern va afanyar-se a trobar una companyia substituta. En el cas de Kerry, va endegar unes negociacions amb Ryanar, que ja opera al Kingdom amb diversos vols internacionals, i el divendres nou de juliol, Eamon Ryan, ministre de Transport, va anunciar el nou vol, que entraria en servei el dinou de juliol, afegint que no seria subsidiat.

Tanmateix, posteriorment Ryanair va emetre un comunicat anunciant que el ministre Ryan s’havia precipitat i que tot i reconèixer que havien fet una oferta, no s’havia signat ni concretat res, titllant l’anunci del govern de prematur i inexacte. Per la seva banda, el departament de Transport va respondre -ben molest pel desmentiment- assegurant que Ryanair havia fet una oferta formal d’operar dos vols diaris sense rebre subvencions, fet que generaria un estalvi anual per a l’Estat de quatre milions d’euros.

Una setmana més tard va ser Ryanair la qui va anunciar el vol a partir del vint-i-vuit de juliol, amb 5.000 places disponibles a la setmana i amb una tarifa d’anada a partir de 19,99 euros. Nogensmenys, quan tot semblava aclarit i ja començaven a escalfar els motors dels Boeing 737-800 que operaran la ruta, unes hores més tard va ser l’aeroport de Kerry el qui va emetre un comunicat assegurant que no havien rebut cap notificació per part de Ryanair i descrivint l’anunci amb exactament les mateixes paraules que la companyia havia fet servir per a titllar l’anunci del govern: prematur i inexacte.

Per la seva banda, el ministre Ryan, probablement cansat del serial de baixa estofa que ha esdevingut la saga del vol Dublin-Kerry, va emetre un comunicat convidant la companyia i l’aeroport a mirar d’arribar a un acord en el que és un afer comercial entre ambdues parts. Per ara, Ryanair permet de reservar, amb el primer vol previst per al vint-i-vuit de juliol.