La presó Mountjoy recorda les seves preses més il·lustres

De les presons en funcionament que hi ha a Irlanda, la dublinesa Mountjoy és una de les més conegudes, sobretot per la seva història i per alguns dels il·lustres presos que han passat per les seves cel·les, tant homes com dones perquè també té una secció femenina, el Dochas Centre. De fet, de fa unes setmanes, a les tanques que separen les instal·lacions del carrer, la North Circular Road, hi ha uns plafons amb un recull d’històries de les preses més il·lustres.
GALERIA D'IMATGES a sota
Destaquen les Sufragistes, un moviment que a principi de la segona dècada del segle XX van fer una trencadora campanya demanant el dret a vot per a les dones; trencadora literalment, perquè una de les seves accions més habituals era trencar els vidres de les finestres d’edificis públics, com el GPO, la Custom House i el Dublin Castle. El 1912, n’hi va haver vuit que, després de declinar de pagar una multa equivalent al cost dels vidres trencats o de pagar una fiança, van passar entre dos i sis mesos a Mountjoy.
També hi ha la comtessa Constance Markievicz, que era aristòcrata, però molt revolucionària, fins al punt de participar en els Fets de Pasqua com a sotscomandanta de les guarnicions de Saint Stephen’s Green i del Royal College of Surgeons. La Comtessa va passar quatre mesos a Mountjoy, de maig a agost del 1916, i en una de les cartes escrites a la seva germana va descriure el lloc dient que no era un llit de roses, però que en comparació al que els havia passat a alguns dels seus companys, executats a la Kilmainham Gaol, es considerava afortunada. Més tard hi va tornar, de setembre del 1920 a juliol del 1921.
Entre les altres il·lustres preses hi ha un clar component polític, més concretament del Sinn Féin -com Dorothy Macardle, Margaret Buckley o Mary MacSwiney- i del convuls període que tingué lloc ara fa cent anys, amb Guerra d’Independència primer i després una Guerra Civil entre els partidaris i els detractors del Tractat Anglo-irlandès, unes diferències que han marcat la política irlandesa durant un segle i que van acabar, si més no de manera temporal, quan el juny del 2020, els dos partits antagònics sorgits d’aquella guerra civil, el Fianna Fáil (anti-Treaty) i Fine Gael (pro-Treaty), van formar un govern de coalició a fi d’evitar l’arribada al poder del Sinn Féin, el més anti-Treaty de tots i que fou el més votat a les eleccions del febrer del 2020.
Galeria d'imatges
-
Clica i amplia-la Clica i amplia-la
-
Clica i amplia-la Clica i amplia-la
-
Clica i amplia-la Clica i amplia-la
-
Clica i amplia-la Clica i amplia-la
-
Clica i amplia-la Clica i amplia-la
-
Clica i amplia-la Clica i amplia-la
-
Clica i amplia-la Clica i amplia-la
-
Clica i amplia-la Clica i amplia-la
-
Clica i amplia-la Clica i amplia-la
-
Clica i amplia-la Clica i amplia-la
https://www.liffey.cat/index.php/inici/societat/81-societat/14085-090821-mountjoy#sigProId7c20bdac55