El Royal Dublin Golf Club decideix d'acceptar dones

El Royal Dublin Golf Club decideix d'acceptar dones La Royal Dublin Golf clubhouse / Foto: Andrew F Shinie (Wikipedia)

Era l’únic club de golf d‘Irlanda que encara no acceptava dones, però finalment, el Royal Dublin Golf Club ha sucumbit a la forta pressió dels temps actuals i mitjançant una votació entre els seus socis ha decidit d’adoptar els principis de governança de Golf Ireland, l’ens que regula aquest esport a Irlanda, en què s’inclouen la igualtat de gènere i la inclusivitat.

Així doncs, després de cent trenta-sis anys i tot i que oficialment la norma no figurava enlloc dels seus estatuts, el club abolirà aquesta pràctica, molt més pròpia del 1885, l’any de la seva fundació, que no pas de ben entrat el segle XXI, deixant Irlanda com a zona lliure de discriminació per gènere als camps de golf.

El Royal Dublin Golf Club, que té la seva base d’operacions a la Bull Island, a la meitat nord de la badia de Dublin, és un dels més antics de l’illa i ha organitzat l’Open d’Irlanda en sis ocasions. En un comunicat, el club ha anunciat que els seus socis han aprovat els canvis per àmplia majoria i que quan s’obri el període d’inscripció, en aplicació del principi d’igualtat de gènere, s’acceptarà persones de qualsevol sexe.

Per la seva banda, Mark Kennelly, director general de Golf Ireland, ha mostrat la seva satisfacció per la bona nova, llargament esperada, afirmant que és un avenç molt positiu i que espera de veure-hi homes i dones inscrivint-s’hi. De fet, Golf Ireland treballa en dos programes que tenen l’objectiu d’apropar el golf a les dones, un esport on estan clarament infrarepresentades en totes les categories.

El pas endavant cap a la modernitat del Royal Dublin arriba uns mesos després que ho fes l’altre club que encara prohibia la inscripció de dones, més concretament el Portmarnock Golf Club, situat a la població homònima del nord del comtat de Dublin, que el maig passat també va votar d’acceptar dones de sòcies. Aquest club ja va ser notícia fa uns anys després d’una llarga batalla legal iniciada el 2002 pel National Women’s Council of Ireland, que va acabar el 2009 amb la Cort Suprema confirmant el dret a limitar la condició de soci per raó de gènere.

Font: RTÉ i The Irish Times

Torna a dalt