Amb el sorteig celebrat ahir al vespre ja són cinquanta-cinc les vegades en què no hi ha hagut cap guanyador de màxima categoria, és a dir, de sis encerts, una situació que ja fa mig any que dura, més concretament d’ençà del dimecres nou de juny, que fou quan va començar la desastrosa sèrie per als centenars de milers de jugadors malastrucs que, setmana rere setmana, es queden amb un pam de nas després de comprovar les seves  butlletes.

Al principi, la cosa tenia la seva gràcia i emoció, puix que el pot anava augmentant sense aturador i molts somiaven amb la possibilitat de guanyar una autèntica milionada, que va quedar fixada als 19.060.800 euros en el sorteig del vint-i-nou de setembre, essent l’import del pot acumulat un cop es va superar el rècord anterior; a partir de llavors, la recaptació destinada al premi per sis encerts s’ha traslladat a les categories inferiors, primer a la de cinc encerts més el complementari i en cas no n’hi hagi cap, a la de cinc encerts.

De tota manera, la cosa ja no fa gens de gràcia i és per això que la pressió sobre els operadors del sorteig ha anat in crescendo. El primer a alçar la veu ara fa quatre setmanes va ser Bernard Durkan, diputat del Fine Gael per Kildare, que va demanar una investigació, a banda de suggerir una reducció del nombre de boles que entren al bombo; actualment n’hi ha quaranta-set, fet que suposa que la probabilitat de guanyar sigui d’una entre més de deu milions. Segons alguns experts matemàtics, només hi hauria d'haver trenta-vuit números.

La demanda de Durkan va semblar una broma, però finalment, els responsables de Premier Lotteries Limited, el consorci format per An Post i un fons de pensions de mestres del Canadà que gestiona la loto, van ser cridats a respondre algunes qüestions de la Comissió Parlamentària de Finances. En aquest sentit, ahir, Andre Algeo, director general de la companyia, va explicar que no hi ha res d’estrany i que el resultat del sorteig es basa únicament en la probabilitat.

Amb tot, aquest afer està erosionant la reputació de la loto i és per això que, ja al novembre, Algeo va demanar al Regulador de la National Lottery si seria possible d’introduir una nova norma d’urgència que permetés de donar el pot a qui encertés més números, independentment que fossin menys de sis o de cinc més el complementari. Bàsicament, que volen posar fi a aquest malson al preu que sigui i tan aviat com sigui possible. Per ara, no hi ha cap resposta definitiva, però el regulador estudia el tema.

Una altra qüestió que va aixecar polseguera va ser la dels premis no reclamats pels guanyadors, que solen ser per imports petits, però com que n’hi ha milers, al cap d’un any són uns quants milions, més concretament al voltant de vint de mitjana per any entre el 2018 i el 2020. Segons Algeo, aquests imports es destinen a publicitat i promoció de la loto, una xifra que molts dels diputats presents a la comissió van trobar una mica exagerada.