El Servei Naval és la divisió de l’exèrcit irlandès que més pateix el greu problema de manca de personal i és que entre els baixos salaris i dietes així com el fet d’haver de passar unes quantes setmanes en remull a alta mar sense gaire contacte amb el món, atès que per motius de seguretat els marins no poden fer servir el mòbil, no és gens estrany que molt sovint les patrulleres hagin de restar amarrades a port perquè no hi ha efectius suficients per a cobrir totes les posicions requerides si hom vol operar amb normalitat.

I si això encara no fos prou incentiu per a romandre a terra, Gerard Guinan, secretari general de PDForra, el sindicat dels militars irlandesos, ha criticat que els xefs del Servei Naval han de fer mans i mànigues per a servir tres àpats al dia. En aquest sentit, el pressupost diari en menjar per barba -o boca- és de quatre euros amb vint cèntims -uns dos euros menys que el dels centres penitenciaris-, o sis amb trenta per als que participen en missions de salvament a la Mediterrània; d’altra banda, l’ONU estipula que haurien de ser deu euros i mig.

Segons Guinan, amb l’increment del preu dels aliments, per a cuinar àpats del més alt estàndard els xefs cada vegada han de fer més malabarismes als fogons i és per això que demanaran als oficials de més rang que facin alguna cosa a fi que Defensa incrementi el pressupost; altrament, la qualitat se’n ressentirà. El problema afecta totes les forces armades, però al Servei Naval hi ha un greuge amb Terra i Aire perquè a alta mar no hi ha cap alternativa que no sigui el menjar proveït per l’exèrcit.

De tota manera, a banda del baix pressupost, el Servei Naval també fa aigües per a trobar cuiners que estiguin disposats a embarcar-se en una missió de diverses setmanes i els seus processos de selecció per a emplenar vacants a la cuina de la flota atrauen molts candidats que són descartats automàticament perquè no compleixen els requisits; i els pocs que sí que els compleixen, o bé retiren la seva candidatura a mig procés o directament no es presenten a les proves.

Font: Irish Examiner