Amb el greu problema de manca d’habitatge que pateix la capital irlandesa, cada pam de terreny disponible al terme municipal es valora a preu d’or, tot i que una redefinició per part del Comú de Dublin de la normativa que regula l’ús del sòl deixarà molt mal parada l’Església catòlica, puix que els terrenys de la seva propietat, tant els de l’Arxidiòcesi com els dels ordes religiosos, tenen una qualificació de Z15, que ara és descrita com a ús per a la comunitat.

En aquest sentit, segons el consultor urbanístic Tom Phillips, la nova descripció de les zones Z15 només permet de construir-hi habitatges en unes circumstàncies molt excepcionals en què es mantingui la funció original del terreny en qüestió, cosa que impediria fins i tot de construir habitatges per a gent gran o amb una baixa densitat.

Òbviament, l’Arxidiòcesi ha mostrat la seva total disconformitat i ha estat una de les 3.300 persones o entitats que han presentat una al·legació, un nombre que il·lustra la forta controvèrsia generada per la proposta del Comú; a més, l’Arxidiòcesi ha emès un comunicat en què ha titllat la decisió municipal de discriminatòria i alhora ha demanat que, en el futur, el desenvolupament de terrenys disponibles es faci en funció de la seva idoneïtat.

Per la seva banda, el Comú es manté ferm en la seva decisió i assegura que la normativa sí que permet de construir, això sí, sempre que se’n conservi l’ús original, fet que no deixa gaires opcions a l’Església perquè en els seus terrenys, a banda de l’edifici on se celebra la missa, només hi acostuma a haver residències o centres per a gent gran, escoles o hospitals.  

És del mateix parer que el Comú, Mary Freehill, consellera municipal del Labour, que explica que la terra és un bé escàs a la ciutat i que s’ha de fer servir tan bé com sigui possible, recordant que s’ha de protegir els serveis d’ensenyament i de salut que existeixin en aquests terrenys, és a dir, tot el contrari del que va passar recentment a l’antic col·legi religiós de Holy Cross, a Drumcondra (Dublin 9), on es va atorgar el permís urbanístic per a un projecte immobiliari que inclou 1.600 habitatges per a lloguer en edificis de fins a divuit plantes.

Font: RTÉ