Els irlandesos d'ara enviaran un missatge als del 2122

Els irlandesos d'ara enviaran un missatge als del 2122 La clàusula del temps al formulari del Cens 2022 / Foto: Liffey

La nit del tres al quatre d’abril la República d’Irlanda viurà un esdeveniment de proporcions titàniques i és que serà la Nit del Cens, un exercici amb una periodicitat quinquennal que compta totes les persones que hi ha a l’Estat en aquell precís moment, incloent-hi turistes i gent de pas. En principi, el cens hauria d’haver tingut lloc l’abril de l’any passat, però la pandèmia i les restriccions vigents llavors van obligar a posposar-lo, atès que hi ha una alta interacció social entre el gestor de cada zona censal, conegut com a enumerator, i els aproximadament quatre-cents habitatges que s’hi inclouen.

A banda de comptar persones, el formulari del cens també inclou un ampli ventall de qüestions de tota mena que, un cop compilades i analitzades, permeten al govern de dissenyar polítiques socials, econòmiques i d’infraestructures, entre altres. Al cap d’aproximadament un any, l’Oficina Central d’Estadística (CSO), l’ens públic que organitza aquest exercici, comença a desgranar de manera regular -com en fascicles- dades globals per a cada apartat, com per exemple l’adscripció religiosa, que durant els darrers anys ha vist un augment notable dels qui es declaren Cavallers del Jedi.

Per contra, en aplicació de l’apartat 35 de la Llei d’Estadística del 1993, les dades personals que els ciutadans han inclòs a les respostes no es fan públiques fins al cap de cent anys, quan gairebé tots els qui apareixen als formularis emplenats un segle abans ja no hi són. Així doncs, aquest llarg període de temps de silenci impedeix de xafardejar sobre el salari del veí de baix o si el veí de dalt és un friqui que es declara Cavaller del Jedi.

D’altra banda, segons va anunciar ahir Jack Chambers, portaveu del govern durant la sessió parlamentària celebrada al Dáil, al Cens 2022 hi haurà l’opció d’escriure un missatge que, com la resta de dades, no es farà públic fins al 2122, és a dir, una mena de càpsula del temps amb la garantia que no s’obrirà en menys de cent anys, res a veure amb algunes de les ampolles llençades en diversos punts de l'Atlàntic Nord que van a petar a la costa oest i en què el missatge és molt recent.

L’anunci de Chambers va ser aprofitat per Richard Boyd-Barrett, diputat de People Before Profit, que no deixa passar cap oportunitat per a criticar durament i sense pietat el govern, sobretot en temes amb una forta transcendència social com la manca d’habitatge; en aquest sentit, el diputat de l’esquerra radical va assegurar, molt irònicament, que a la càpsula del temps demanaria als irlandesos del 2122 si, un segle després, el govern havia estat capaç de solucionar el problema de l’habitatge.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt