D’aquí a dues setmanes i mitja, més concretament la nit del tres al quatre d’abril, tindrà lloc el Cens, un exercici de periodicitat quinquennal i de proporcions titàniques que comptarà tota la gent que hi hagi a la República en aquell precís moment, turistes i gent de pas inclosos. I a banda de comptar milions de persones, un formulari amb un ampli ventall de qüestions permetrà d’obtenir una radiografia socioeconòmica del país que serà tinguda en compte pel govern a l’hora de dissenyar les polítiques del futur.

Tanmateix, sembla que, en alguns aspectes, el cens no s’ha acabat d’adaptar a la societat irlandesa actual, com la identificació de gènere, atès que a l’hora de respondre només hi haurà dues opcions: home o dona. Òbviament, això no ha agradat gens als col·lectius que defensen el reconeixement d’altres identitats de gènere, que alerten que si el cens vol ser un estudi demogràfic, el formulari hauria d’ampliar les opcions en aquest tema concret, altrament, s’ignora una part de la població.

Per la seva banda, l’Oficina Central d’Estadística (CSO), que és l’ens públic que organitza el cens, ha assegurat que reconeix la importància de distingir entre sexe biològic i identificació sexual i que treballa activament per a incloure ambdós elements al següent cens -previst per al 2027-, malgrat que continuarà demanant el sexe biològic perquè així ho exigeix la Unió Europea, que alhora només permet dues respostes possibles: home o dona.

La CSO també ha informat que, per raons d’anàlisi estadística, a qui no se senti còmode amb aquesta qüestió i no indiqui de manera clara el seu sexe biològic -bé triant ambdues opcions o bé no triant-ne cap-, se li assignarà un gènere de manera aleatòria.

Uns mesos després del cens, un cop compilades i analitzades totes les dades, la CSO anirà desgranant la informació per temàtiques, però només de manera global; per contra, els detalls personals no es faran públics fins al cap d’un segle.