El retorn a la normalitat després de la pandèmia i la guerra sense quarter del Comú de Dublin contra el trànsit privat, desincentivant l’ús del cotxe amb tota mena d’entrebancs, és una combinació explosiva per al transport públic, que durant les hores punta ha de fer mans i mànigues per a satisfer la demanda, amb menció especial per a l’autobús, que no gaires parades després de l’inici del trajecte ja va ple a vessar i no pot obrir portes, deixant a l’estacada uns desesperats commuters, que acaben fent tard allà on hagin d’anar, com la feina, l’escola, la universitat, una visita al metge, etc.

Tanmateix, com aquest problema ja era força evident abans de la pandèmia, la companyia Dublin Bus va encarregar un estudi a McKenzie & Associates, la prestigiosa empresa londinenca de consultoria especialitzada en desajustos de capacitat al transport públic, que després d’analitzar elements com el volum de passatgers, freqüència de pas, nombre de vehicles i espai disponible a l’entramat de carrers del centre de la capital irlandesa, va determinar que la millor solució era introduir autobusos de tres pisos.

Actualment, només hi ha una ciutat al món on hi hagi aquesta mena de vehicles: Aixkhabat, la capital del Turkmenistan, que després del fort terratrèmol de l’octubre del 1948 va ser reconstruïda amb el pragmàtic model urbà soviètic, és a dir, amb amplis i llargs bulevards que permeten la circulació de tota mena de mitjans de transport, com l’autobús del model 3EXL fabricat per l’empresa uzbeka AvtobUz (Avtobus Uzbekistan). El nom, 3EXL, fa referència al nombre de pisos -3-, la E ve del rus этаж (etaix, manllevat del francès étage) i XL és sinònim d’alta capacitat, atès que pot encabir fins a 170 persones, 150 de les quals assegudes.

En principi, a causa de la seva amplitud i altura, respectivament 48 i 105 centímetres més que els icònics double deckers, els 3EXL que circulin per Dublin només prestaran servei a les línies que passin per carrers que s’adeqüin a les seves característiques, com la 41, que enllaça el centre de la capital amb l’aeroport durant les 24 hores del dia.

D’altra banda, les dimensions dels vehicles han obligat Dublin Bus a treballar de manera conjunta amb el departament de Parcs i Jardins del Comú de Dublin, amb qui ha signat un contracte per a mantenir el recorregut de les línies net de branques, amb un control i poda constant dels arbres que puguin suposar un risc de col·lisió.

La primera comanda és de quinze vehicles, cada un dels quals costarà al voltant d’un milió quatre-cents mil euros, i s’espera que comencin a arribar de manera esglaonada a partir de l’estiu, a dues unitats per setmana. Després, en funció del resultat i de l’adaptació a la ciutat, la flota de 3EXL podria ampliar-se i fins i tot incloure el model més cool de la casa, que té unes escales mecàniques -només de pujada- a la part posterior.