Les Stolpersteine arriben a Dublin amb sis llambordes

Les Stolpersteine arriben a Dublin amb sis llambordes Les sis Stolpersteine dublineses / Jim Leonard via HET Ireland

Tot i que la iniciativa de les Stolpersteine va començar a principi dels anys noranta i ja n’hi ha unes noranta mil repartides per vint-i-vuit països diferents, la capital irlandesa encara no en tenia cap, però ahir es va estrenar amb sis llambordes col·locades al paviment a l’exterior de la St Catherine’s National School, situada a la Donore Avenue del barri de Portobello (Dublin 8). Tenint en compte que eren les primeres a Dublin, Gunter Demnig, el seu creador, no s’ho va voler perdre i va ser ell mateix qui les va col·locar.

La tria del lloc no va ser a l’atzar i és que en aquesta escola hi havia estudiat Ettie Gluck (Steinberg de soltera), una dona jueva nascuda a Txèquia l’any 1914 que entre el 1925 i el 1937 va viure a Dublin, on en aquella època hi havia una vibrant comunitat jueva formada per unes cinc mil persones, fins al punt que llavors la zona al voltant de South Circular Road i de Portobello era coneguda com el Petit Jerusalem i va esdevenir una llar segura per als qui fugien de l’antisemitisme creixent a l’Imperi Rus.

Steinberg es va casar a la sinagoga dublinesa de Greenville Hall amb el joier d’origen belga Wojteck Gluck, amb qui va tenir un fill, anomenat Leon; durant els anys posteriors, la família va voltar una mica per Europa, però va acabar a Tolosa de Llenguadoc l’any 1942, on van ser arrestats per després iniciar un tràgic periple que va acabar amb l’assassinat de tots tres a Auschwitz el quatre de setembre del 1942. D’altra banda, una de les aules de l’escola duu el nom d’Ettie Gluck.

Les altres tres llambordes homenatgen, per una banda, Isaac Shishi, nascut a Dublin el 1891 en el si d’una família d’origen lituà que vivia a South Circular Road, que va ser assassinat pels nazis, juntament amb la seva dona Chana i la seva filla Sheine, a Vieksniai (Lituània), i per l’altra, els germans Ephraim i Lena Saks, nascuts a Dublin el 1915 i 1918, respectivament, que havien viscut a St Alban’s Road i que després, quan residien a l’estranger, van ser arrestats i deportats a Auschwitz, on van ser assassinats l’any 1942.

L’acte va comptar amb la presència de diversos membres de l’Holocaust Education Trust Ireland, una entitat que vol conscienciar els irlandesos sobre l’Holocaust i les seves conseqüències; també hi havia el ministre per a la Infància, Roderic O’Gorman, la batllessa de Dublin, Alison Gilliland, consellers municipals de la zona, l’ambaixador alemany, Cord Meier-Klodt, i el nebot d’Ettie Gluck. 

Font: RTÉ

Foto original

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt