La reputació de Dublin com a destí turístic cau en picat

La reputació de Dublin com a destí turístic cau en picat El fotografiadíssim pub The Temple Bar, al barri homònim (Dublin 2) / Foto: Liffey

Els pubs, la música tradicional, la cervesa negra, el cráic -diversió, en gaèlic-, l’amabilitat de la gent, el fet de ser una ciutat força compacta amb distàncies curtes... Dublin sempre ha ocupat els millors llocs a les guies turístiques, però els problemes que han afectat la capital irlandesa durant els darrers mesos han fet que la seva reputació com a destinació turística hagi caigut en picat, fins al punt de ser la protagonista d’un duríssim article de Lonely Planet, l’editorial del ram més popular del món, en què es critiquen els aspectes més negatius de la ciutat.

En aquest sentit, Lonely Planet adverteix que, durant la temporada alta estival i quan hi ha esdeveniments multitudinaris com concerts d’estrelles mundials o congressos internacionals, el cost de l’allotjament arriba a uns nivells prohibitius per als qui viatgen amb un pressupost ajustat; de fet, alguns congressos s’han traslladat cap a altres ciutats després que els organitzadors hagin dit prou a aquesta situació, com és el cas de la Web Summit, una trobada d’experts i gurús d’internet que fa uns anys se’n va anar cap a Lisboa, amb l’agreujant que el seu fundador, Paddy Cosgrave, és irlandès.

Un altre problema destacat per la publicació considerada com la Bíblia de les guies turístiques és el preu dels cotxes de lloguer, que és tan alt que fins i tot hi ha hagut turistes que han decidit de cancel·lar tot el paquet de vacances a Irlanda perquè els demanaven un import que consideraven un autèntic un robatori, com el pressupost de gairebé dinou mil euros per un minibús per a una setmana que recentment es va fer viral. Amb tot, sembla que hi ha un truc per a esquivar els imports desorbitats: llogar un cotxe al Nord i fer-se’l dur al Sud, cosa que en alguns casos pot sortir a meitat de preu.

Finalment, també es parla de l’aeroport i de les llarguíssimes cues, que fa unes setmanes van arribar a sortir de les terminals i es calcula que unes mil quatre-centes persones van perdre el vol; en aquest cas, el problema és la manca de personal als controls de seguretat després del pla de baixes voluntàries incentivades endegat durant la pandèmia i al qual es van acollir mil treballadors, una iniciativa que ara s’ha girat en contra la Dublin Airport Authority (daa), que no preveia que es tornés al volum de passatgers prepandèmic tan aviat.

A més, si durant els darrers dies sembla que el tema de les cues s’ha resolt -com a màxim són 45 o 50 minuts-, ara sembla que és el torn de les maletes, que s’acumulen a les cintes de les terminals perquè quan surten, els passatgers ja fa temps que se n’han anat cansats d’esperar. De tota manera, els problemes a l’aeroport no només passen a Dublin sinó que és un fenomen que afecta bona part d’Europa.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt