La nit del passat tres d’abril va ser la Nit del Cens, un exercici de proporcions titàniques que compta tota la gent que hi ha a la República en aquell moment concret, gent de pas i turistes inclosos; a més, al formulari a emplenar per cada habitatge també hi ha un ampli ventall de qüestions que permeten de generar una acurada radiografia de la població a partir de la qual el govern pot dissenyar tota mena de polítiques.

Les dades personals no es fan públiques fins al cap de cent anys, quan la majoria dels participants ja no hi són, però les generals es van desgranant de manera esglaonada, com va fer ahir l’Oficina Central d’Estadística (CSO), que és l’organitzadora del cens. En aquest sentit, la primera entrega va centrar-se en la demografia -nombre d’habitants i creixement de la població- i en l’habitatge, que és un dels principals problemes de la Irlanda actual sense que s’albiri cap solució a curt termini.

Amb relació a la població, la nit del tres d’abril era de 5.123.536 -2.593.600 dones i 2.529.936 homes-, la xifra més alta d’ençà del cens del 1841 i la primera vegada d’ençà del 1851 que se supera els cinc milions d’habitants. L’augment respecte al cens de fa sis anys és de 361.671 persones, que es divideix entre 171.338 de creixement natural, és a dir, la diferència entre naixements i defuncions, i 190.333 d’immigració neta, és a dir, que ha arribat molta més gent que no pas se n’ha anat, un fet que explica el bon moment econòmic que viu Irlanda.

D’altra banda, tots els comtats de la República han augmentat la població durant els darrers sis anys, a diferència del període 2011-2016, en què tres comtats -Donegal, Mayo i Sligo- havien perdut habitants. Òbviament, la província de Leinster, que inclou Dublin i la seva zona metropolitana, un autèntic pol d’atracció de gent, és la que ha crescut més, amb deu dels seus dotze comtats per sobre de la mitjana nacional, que és del 7,7%.

Pel que fa al parc immobiliari, ara hi ha 2.124.590 habitatges, 120.945 més que fa sis anys (+6%), amb una alta concentració d’obra nova a la zona de Dublin, malgrat que l’oferta no pot copsar la demanda. Les dades de la CSO també revelen que la Nit del Cens hi havia 166.752 habitatges buits, essent South Dublin la zona amb menys, un 4%, i Leitrim la que en té més, amb un 16% d’habitatges buits; les raons més habituals per no tenir residents era que estaven per llogar, perquè els propietaris havien mort o perquè estaven en procés de rehabilitació.

Highest population in a Census since 1841https://t.co/utEHSbk4cu #CSOIreland #Ireland #Census #Census2022 #CensusIreland #Population pic.twitter.com/Qp5iAWASjh

— Central Statistics Office Ireland (@CSOIreland) June 23, 2022