Després que durant els darrers anys el Servei Naval hagi incorporat quatre patrulleres amb una política de noms que fa que allò sembli el Club dels Poetes Morts, atès que totes han estat batejades amb nom d’escriptors -Samuel Beckett (2014), James Joyce (2015), WB Yeats (2016) i George Bernard Shaw (2019)-, ara és l’hora d’endegar l’Operació Sortida i treure’s del damunt alguns dels pots flotants que, arran de les avaries i de la manca de manteniment, romanen més temps a port que no pas en missions a alta mar.

En aquest sentit, segons ha sabut el digital The Journal.ie, el govern vol retirar del servei tres de les patrulleres més velles i amb noms femenins de la mitologia celta: la LÉ Orla i la LÉ Ciara, ambdues comprades l’any 1988 a la Royal Navy, que prestaven servei a Hong Kong quan encara era colònia britànica, i la LÉ Eithne, que va ser el darrer vaixell militar construït a Irlanda, més concretament l’any 1984 a la drassana Verlome de Cobh, a tocar de Cork.

Tot i que la LÉ Eithne no és res de l’altre món -el seu únic actiu destacat amb relació als altres vaixells de la flota és que a la seva coberta hi pot aterrar un helicòpter-, durant molts anys va ser el vaixell insígnia del Servei Naval i és per això que el govern estudia la possibilitat de convertir-lo en un museu, que se situaria a Dublin o a Cork; a la capital, el nombre de visitants potencials seria molt més alt, però a Cork -a l’illa de Haulbowline- és on hi ha la principal base d’operacions de l’Irish Navy, fet que li confereix un ambient molt idoni per a un museu naval.

Pel que fa a les altres dues patrulleres, per ara no s’ha concretat res, però sembla que es podrien vendre a algun país asiàtic, malgrat que l’opció triada per a treure’s de sobre els vaixells serà la que es consideri més pràctica i eficient, una actitud molt cautelosa que probablement mira de no repetir errors del passat, puix que si bé fins al 2014 les transaccions van ser correctes, a partir de llavors la cosa va fer aigües.

La patrullera LÉ Deirdre va ser venuda l'any 2001 per l'equivalent a 240.000 euros i l’any 2014 la venda de la LÉ Emer va generar uns ingressos de 330.000 euros; amb tot, aquí es van acabar els bons negocis i un any més tard la LÉ Aoife va ser regalada a la marina maltesa, que inicialment va titllar el regal dels irlandesos d'escombraries flotants, i finalment, la LÉ Aisling va ser venuda el març del 2017 per 110.000 euros.

En el cas de la LÉ Aisling el Servei Naval va ser criticat durament perquè el preu era molt baix en comparació a les vendes anteriors, amb l'agreujant que es va vendre amb el dipòsit ple de combustible, valorat en 16.000 euros. El comprador va ser un marxant de vaixells neerlandès anomenat Dick van der Kamp que la va comprar via subhasta i que uns dies més tard la va posar al mercat per 685.000 euros, això sí, després d'anunciar que li faria una bona repassada.

Durant un temps no se’n va parlar més, però la patrullera va tornar a l'actualitat quan va saber-se que havia estat rebatejada com a Al-Karama (Dignitat, en àrab) i que era propietat d'un dels senyors de la guerra libis, més concretament del mariscal de camp Khalifa Haftar, un dels actors principals del conflicte del país nord-africà i líder de l'Exèrcit Nacional Libi, del qual l'antiga LÉ Aisling n'havia esdevingut el vaixell insígnia.