És un clàssic de cada inici de curs universitari: la desesperada cerca d’habitació per part dels estudiants que no són de la ciutat on fan la carrera, que enguany s’ha vist agreujada per la crisi d’habitatge que pateixen llocs com Dublin, una situació que va quedar clarament il·lustrada fa uns dies amb un tweet que va esdevenir viral en què es mostrava una cua d’un centenar de persones que anaven a mirar una casa que es llogava.

A més, per a un estudiant, la cerca és encara més difícil perquè tenen molt mala reputació arran de les festes que fan, sobretot els dijous, com si fos un comiat temporal perquè durant el cap de setmana van a casa dels pares. En aquest sentit, hi ha barris, especialment els que són a tocar de les universitats de Cork, Galway i Limerick, que acostumen a allotjar molts estudiants, fet que suposa que els veïns de tota la vida visquin un autèntic malson i en alguna ocasió, fins i tot, hagin amenaçat de denunciar el propietari de la casa.

D’altra banda, les universitats, que tenen allotjaments al campus i rodalia, però amb una capacitat molt petita amb relació a la demanda, també reben la pressió dels sindicats estudiantils, que ja fa anys que denuncien el problema, per la qual cosa han fet una crida desesperada als seus alumni, és a dir, els antics estudiants, que probablement ara viuen en una casa amb cambres sobreres, que facin un acte de caritat i lloguin una habitació a un estudiant actual. Després també hi ha les residències per a universitaris, en què hi ha habitacions individuals i parts comunes amb tota mena de serveis, com cuina, sala de televisió, sala de jocs o gimnàs. Amb tot, malgrat que són força cares, no donen l’abast.

I si encara no hi hagués prou problemes, al show també s’hi afegeixen els que miren de fer negoci tot aprofitant-se de la situació de desesperació d’alguns estudiants que cerquen i cerquen, però que no troben res; així doncs, s’ha demanat precaució a l’hora de llogar una habitació a fi d’evitar les estafes, que acostumen a ser perpetrades per malfactors sense escrúpols que es fan passar per propietaris i que empren unes tàctiques de manual: trobar-se en un lloc que no és la casa on hi ha l’habitació, que de fet és inexistent, posar un preu baix per a atraure l’atenció i dir al llogater potencial que s’ha de decidir de pressa perquè hi ha molta gent interessada que li podria passar per davant.