El magazín de viatges, lleure i entreteniment Time Out ha publicat una classificació amb els trenta-tres carrers més cool del món; la tria s'ha fet mitjançant dues fases, la primera va consistir a demanar a unes vint mil persones quin era el carrer més cool de la seva ciutat i un cop feta una llista amb les vies urbanes més populars del món, van entrar en joc els experts, és a dir, redactors i col·laboradors locals de la revista així com persones que coneixen com ningú les ciutats en qüestió.

La primera posició l’ocupa la Rue Wellington, a Mont-real, que és el lloc on van tots els modernets de la ciutat quebequesa i que compta amb tota mena d’establiments per a prendre un còctel, fer un brunch, menjar un entrepà o fins i tot anar a una platja urbana de sorra. En segona posició hi ha Gertrude Street, a Melbourne (Austràlia), i a la tercera, Great Western Road, a Glasgow (Escòcia); evidentment, els tres carrers, com acostuma a ser habitual en aquesta mena llocs, han esdevingut un cau de hipsters que han gentrificat la zona.

D’altra banda, si hom vol trobar un carrer d’Irlanda a la llista, ha de baixar unes quantes posicions, més concretament fins a la número vint-i-dos, on apareix el dublinès Capel Street, un carrer que darrerament ha estat un focus d’actualitat arran de la decisió del Comú -presa després d’un període de consulta ciutadana- de fer-lo d’ús exclusiu per a vianants, llevat d’un petit tram final, entre els Quays i Strand Street Great. La mesura va implementar-se a principi de maig i sembla que, per ara, tothom n’està molt satisfet.

Time Out assegura que al carrer Capel no es pot trobar el glamour del comercialíssim Grafton o els pubs atrapa-turistes de Temple Bar, però per contra, s’hi pot trobar una àmplia oferta gastronòmica que abraça moltes cuines del món -amb domini asiàtic-, pubs tradicionals amb activitats culturals -com el Jack Nealon’s o l'Slattery’s- així com bars amb karaoke o el Pantibar, regentat per Panti Bliss, la reina del col·lectiu LGBTI a Irlanda.

De fet, els sis-cent metres de longitud de Capel Street són una barreja caòtica de moltes coses i a banda d’establiments dedicats al lleure, també hi ha ferreteries, sex shops, convenience stores, cases d’apostes, supermercats amb productes d’altres països, un banc, una credit union, botigues d’instruments musicals, de roba cool, de parament de la llar i bricolatge, de mobles, d’antiguitats i fins i tot un bar on no serveixen begudes alcohòliques: el Virgin Mary.

Curiosament, a mitjan segle XVIII Capel Street era un dels carrers més elegants i selectes de la ciutat, essent una de les raons principals el fet que era la via que duia fins a la Casa de la Vila, a l’altra banda del riu; en aquest sentit, la cúpula verda del City Hall és perfectament visible des de qualsevol punt del carrer, per la qual cosa les famílies més benestants hi tenien casa. Tanmateix, al cap d’un temps els rics van traslladar-se cap al sud, fent que moltes zones d’allò que avui es coneix com la North Inner City entressin en una decadència de la qual, encara avui, no n’han sortit.