Ahir es va presentar la nova marca comercial del gegant lacti Glanbia, però com passa molt sovint quan a fi de mostrar un fort arrelament a la terra hom decideix de fer servir el gaèlic sense tenir gaire coneixement de la llengua, la cosa va grinyolar una mica i és que fins i tot, per a temes seriosos -com una marca comercial-, n’hi ha que l’espifien de mala manera, amb casos sonats en què les traduccions macarròniques fetes destralerament amb el traductor de Google causen estralls als ulls dels gaeilgeoirí, és a dir, els parlants de gaèlic.

Tornant a Glanbia, ahir va revelar que, a partir d’ara s’anomenarà Tirlán, una paraula que, segons explica la companyia, és la combinació de Tír -que vol dir terra- i Lán -que vol dir plena o abundant-, bàsicament, Terra d’Abundància, que resumeix de manera perfecta la relació entre la cooperativa, la seva gent i la terra que treballen i mantenen. De tota manera, el nom creat per Siegel+Gale, una agència de publicitat amb seu a Nova York, ha generat una encesa polèmica entre alguns gaeilgeoirí, que són uns individus que poden passar moltes hores discutint quina és la manera exacta de dir una cosa en llengua irlandesa.

En aquest sentit, el fet que hagin llevat l’accent a Tír suposa que la nova marca comercial de Glanbia no vol dir res, fet que és molt habitual a l’hora de posar noms a coses, amb menció especial per a les promocions immobiliàries d’alt standing als afores dels centres urbans, que tenen un nom que sona molt gaèlic, però que realment no vol dir res. D’altra banda, l’elecció de Lán per a simbolitzar abundància també ha estat criticada, atès que, segons alguns parlants, neart i flúirse haurien descrit millor el concepte i és que Tirlán podria interpretar-se com si el país ja estigués ple, un argument emprat pels contraris a l’arribada d’immigrants.

Un dels més crítics amb la nova marca comercial de Glanbia ha estat Peter Kavanagh, conseller al South Dublin County Council, que tot i reconèixer que una empresa privada pot triar el nom que vulgui, s’hauria de tenir una mica més de cura a fi d’evitar aquests nyaps lingüístics sense sentit; Kavanagh ha criticat l’ús que alguns fan del gaèlic, com si fos una llengua fantàstica inventada per Tolkien, alertant sobre la impunitat dels que pensen que es pot rebregar la llengua pel fet que no la parla gaire gent i perquè a molts tant els fa.

D’altra banda, Julian de Spáinn, secretari general de Conradh na Gaeilge, una entitat que promou l’ús del gaèlic, ha titllat l’afer de vergonyós, amb l’agreujant que el nom reemplaçat també eren dues paraules en gaèlic, però ben escrites -glan vol dir pur i bia vol dir menjar. Tanmateix, de Spáinn, reconeix que el fada -l’accent que allarga la vocal, fada vol dir llarg- pot generar alguns problemes a les empreses; per contra, entre tanta crítica, també assegura que és bo que el nou nom continuï sent en gaèlic. Bé, d’aquella manera...

Qüestionada pel digital The Journal.ie, Glanbia ha justificat no posar accent a Tír adduint que exporta a més de vuitanta països i que amb un sol accent encara manté una clara referència irlandesa tot facilitant les coses en el context d’una economia globalitzada.

Font addicional: The Journal.ie

Our Chairman John Murphy, our CEO Jim Bergin, alongside our new Tirlán brand ambassador rugby player Tadhg Furlong, spoke of the sense of pride and identity that is at the heart of our business. Read more – https://t.co/FweTqcUA4Q #tirlan pic.twitter.com/bdopPWQfYK

— Tirlán (@tirlan_) August 31, 2022