Irlanda té un sistema de planificació urbanística molt democràtic, és a dir, que es permet a qualsevol persona de presentar objeccions a tota mena de sol·licituds de permís d’obres, tant d’unes petites reformes a la banda del darrere d’una casa familiar com d’un projecte d’una multinacional que requereix una inversió de centenars de milions d’euros; és en aquest segon cas on hi ha una quantitat més alta d’individus que són coneguts com a serial objectors, que es dediquen a presentar objeccions a qualsevol projecte, encara que no els afecti.

La darrera batalla és la que enfronta la companyia Art Data Centres, que vol construir sis centres de dades a Ennis (Comtat de Clare), amb Futureproof Clare, un dels diversos grups locals que no volen veure aquesta mena d’instal·lacions a la seva contrada adduint que tindria un fort impacte a la qualitat de l’aire, al medi ambient i a la biodiversitat, a banda de l’alta quantitat d’aigua que consumiria a fi de refredar els servidors; per contra, els promotors asseguren que la inversió d’uns 450 milions d’euros generaria uns 1.200 llocs de treball durant la seva construcció i entre 400 i 450 de fixos un cop en funcionament.

De fet, la història entre Art Data Centres i Futureproof Clare segueix el patró clàssic en aquest camp: l’empresa anuncia el projecte prometent una forta inversió i llocs de feina, tot seguit, l’administració local -el Clare County Council-, sabent que això suposarà recaptar més impostos i generar activitat econòmica a la zona, hi dóna el seu vistiplau. De tota manera, tractant-se de l’administració pública i havent de presentar tota la informació del projecte fins al mínim detall, el procés se sol allargar uns anys -en aquest cas va començar el 2019.

Un cop obtingut el permís de l’administració local entren en joc els serial objectors, que duen el cas a An Bord Pleanála, el regulador urbanístic, com també ha estat el cas aquí. És a An Bord Pleanála on comença un estira-i-arronsa que pot allargar-se uns quants anys i que pot acabar fent desistir l’empresa promotora. Entre els casos més sonats hi ha el d’Apple, que volia construir un centre de dades a Athenry (Comtat de Galway), però que al final ho va deixar estar, o Thomas Reid, l’orgullós i tossut pagès de Leixlip (Comtat de Kildare) que té una batalla personal amb el gegant informàtic Intel, amb fàbrica i oficines a tocar de les terres de Reid que, potser per a mostrar el seu rebuig a un món de la informàtica en què Intel és un actor important, presenta les seves objeccions escrites a mà.

D’altra banda, el passat 27 de juliol el govern va determinar que els centres de dades eren essencials per a l’economia irlandesa, per la qual cosa no implementava cap moratòria en la construcció de nous centres; tanmateix, hi imposava restriccions. En aquest sentit, a partir d’ara els centres de dades hauran de tenir un impacte econòmic positiu i fer un ús eficient de la xarxa elèctrica del país mitjançant l'ús de la capacitat disponible; també haurien d’alleujar les limitacions de capacitat de la xarxa i augmentar l'ús d'energia renovable, preferiblement produïda per la mateixa companyia operadora del centre.

Font addicional: The Journal.ie