El carrer més conegut de Dublin és, sense cap mena de dubte, O’Connell Street, tot i que la seva reputació ja fa molts anys que pateix de valent arran d’un ampli ventall de problemes derivats de ser el centre neuràlgic de la capital irlandesa; en aquest sentit, la xarxa totalment radial de Dublin Bus fa que gairebé tothom passi per O’Connell en algun moment o altre, tanmateix, hi ha gent que evita aquest carrer i assegura que fa dècades que no hi posa els peus.

Un dels problemes principals és la venda de droga, que en algunes ocasions es fa de manera discreta en els carrerons adjacents -que serien un escenari perfecte per a un film ambientat en els baixos fons de qualsevol ciutat nord-americana-, però que cada vegada més sovint es fa a la vista de tothom, com si fos la cosa més normal del món. Un dels motius que explicarien que O’Connell hagi esdevingut un punt de trobada entre venedors i compradors de droga és que no gaire lluny, a la zona dels carrers Lower Gardiner i Talbot, hi ha una alta concentració de clíniques que tracten amb drogodependències.

A més, sembla que, sense arribar al nivell del popularíssim Temple Bar, el carrer també atrau els més bruts i incívics de la ciutat, que deixen la seva porqueria per tot arreu i en què destaquen els embolcalls de menjar, gots de plàstic, ampolles de vidre, llaunes o pixats, entre altres; de tota manera, cada nit, quan la ciutat dorm i al carrer no hi ha gairebé ningú, els operaris del servei de neteja municipal acostumen a fer-li una bona repassada, deixant-lo net com una patena i preparat perquè l'endemà el puguin tornar a embrutar.

Un altre clàssic de la mala reputació d’O'Connell són les nits del cap de setmana, quan cap a la matinada, fruit de l’excés en el consum de begudes alcohòliques i altres substàncies, n’hi ha que van una mica passats de voltes, iniciant baralles sense cap motiu aparent i que quan els gardaí els demanen per què es barallen, molt sovint no saben què respondre.

D’altra banda, també hi ha qui treballa perquè el carrer recuperi la glòria d’antany, quan era una de les vies més comercials i vitrina de les darreres tendències a la ciutat; és el cas de Dublin Town, l‘activa associació de comerciants del centre, que malda per a revitalitzar el carrer, tot i que per ara sense reeixir gaire, llevat d’alguns brots verds, com la recuperació, el desembre passat, del llum de neó a la façana de la joieria McDowell que, instal·lat l’any 1952, va ser el primer d’aquestes característiques a Dublin.

Una altra obertura que s’espera que suposi un revulsiu per al carrer serà el complex situat als antics grans magatzems Clerys, durant dècades bastió dels qui tenien un gust conservador i tota una institució del comerç dublinès, que va abaixar la persiana de manera abrupta el juny del 2015 deixant uns tres-cents treballadors sense feina de la nit al dia -alguns amb més de trenta anys de servei a la casa-, i on hi ha previst d’obrir un centre d'esbarjo amb botigues, restaurants, un hotel i un mirador al terrat.

"It's very intimidating for people when they see open
drug dealing."

Once the crown jewel of Dublin City, why has O'Connell Street become a haven for drug dealing and antisocial behaviour? @franmcnulty explains | #rtept | Read more: https://t.co/pWhAdIuz52 pic.twitter.com/T5iYS0YoLJ

— RTÉ Prime Time (@RTE_PrimeTime) October 18, 2022