Nou rètol a la boia del Dodder: Mariúpol, 1.949 milles

Nou rètol a la boia del Dodder: Mariúpol, 1.949 milles El rètol de Mariúpol a la boia del Dodder / Foto: Liffey

D’ençà del passat 24 de febrer, dia en què va començar la invasió russa d’Ucraïna, Irlanda ha deixat de banda la seva política de neutralitat que havia mantingut durant cent anys i s’ha posat clarament al costat del govern de Kíiv, no només en el marc de l’acció conjunta amb la Unió Europea sinó també des del Consell de Seguretat de l’ONU, on Irlanda té una cadira temporal durant el període 2021-2022.

Pel que fa als ciutadans, el suport cap a Ucraïna ha estat encara més fort i banda de les protestes gairebé diàries davant de l’ambaixada russa a Orwell Road, la bandera groga i blava es pot veure en molts edificis, tant de residencials com de comercials; en el segon cas destaquen sobretot els pubs, que aprofiten el fet que ja tenen pals a la façana on acostumen a penjar banderes dels comtats participants a l’All Ireland de la GAA, dels equips del Sis Nacions o de països que juguen contra Irlanda en qualsevol competició d’una certa importància.

I al barri de Ringsend, a la icònica boia del Dodder (foto a sota), d’un color vermell molt cridaner i que marca la fi d’aquest afluent del Liffey -ja a tocar de la desembocadura i del port-, s’ha volgut homenatjar la ciutat de Mariúpol (a l’oblast de Donetsk), una de les més castigades de la guerra després d’un setge que va durar gairebé tres mesos i que ha quedat molt malmesa, amb bona part dels seus edificis i infraestructures en ruïnes.

En aquest sentit, als rètols que hi ha a la part superior de la boia amb els noms d’un grapat de ciutats -com Nova York, Hamburg, Glasgow, Ciutat del Cap, Reykjavík o Montevideo-, el país al qual pertanyen i la corresponent distància des de Dublin, ara s’hi ha afegit un rètol dedicat a Mariúpol, que és a 1.949 milles de la capital irlandesa, és a dir, uns 3.136 quilòmetres.

D’altra banda, les agències estatals dedicades a l’atenció dels refugiats que arriben des d’Ucraïna malden per a trobar allotjament als nouvinguts, que cada vegada són més, fins al punt que s’ha hagut de dir a alguns homes que no hi ha espai, per la qual cosa sembla que n’hi ha entre trenta i quaranta que s’han vist obligats a dormir a l’aeroport.

Pel que fa a les dones i als infants, com que tenen preferència, per ara s’ha trobat allotjament per a tothom, malgrat que en algunes ocasions han de canviar d’ubicació amb un preavís molt curt i això crea molts problemes als menors en edat escolar, que ja havien començat a anar al centre d’ensenyament que se’ls havia assignat inicialment.

Entre les mesures estudiades pel govern a l’hora d’incentivar l’allotjament de refugiats en famílies irlandeses hi ha d’augmentar l’import que es paga a qui els aculli, que ara és de quatre-cents euros al mes per habitatge, independentment de les persones acollides.

Al principi del conflicte, les ofertes rebudes per les agències socials i organitzacions com la Creu Roja van ser de desenes de milers, però després, entre que l’administració és una mica lenta a l’hora de processar tota la informació i que no tots els allotjaments són aptes, molts han acabat en hotels, albergs o dormint en tendes de campanya en instal·lacions militars.

La boia del Dodder, a Ringsend (Dublin 4) / Foto: Liffey

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt