Dún Laoghaire reobre els seus banys, però sense banys

Dún Laoghaire reobre els seus banys, però sense banys Imatge aèria dels banys de Dún Laoghaire / DLRCC via FB

Després d’una llarga espera que ha durat disset anys, la població de Dún Laoghaire, al sud del comtat de Dublin, torna a tenir banys, tot i que per ara, paradoxalment, no hi ha l’element principal i que li dóna nom: els banys. Tanmateix, segons ha informat el County Council, n’hi podria haver en el futur si s’aprova el permís d’obertura; de fet, l’estructura en forma de piscina ja està feta i podria emplenar-se d’aigua durant la marea alta només retirant un tap de formigó que ara n’impedeix el pas.

El projecte dels nous banys ha durat dotze anys -set de burocràcia i disseny més cinc de construcció- i ha tingut un cost total de divuit milions d’euros, aportats pel County Council i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional; entre els elements més destacats del conjunt hi ha una escullera de trenta-cinc metres de llarg, amb una estàtua dedicada a Sir Roger Casement, uns vestidors per als banyistes, no de la piscina inexistent sinó de la mar oberta, atès que hi ha una petita platja de ciment per on hom pot endinsar-se a l’aigua, lavabos i una carpa d’estil eduardià. I per als qui no els agradi estar en remull, també un cafè -que obrirà al gener- amb vistes a l’Scotsman Bay i un espai disponible per a artistes.

La reobertura de Dún Laoghaire suposa la recuperació dels segons banys a la badia de Dublin durant els darrers anys, després que a principi del 2018 reobrissin els de Clontarf, que entre el 1886 i el 1996 havien estat tota una institució d’aquest barri situat a la meitat nord de la badia de Dublin rivalitzant amb els de Blackrock, al sud de la badia, que també van acabar tancant i essent enderrocats. Així doncs, sembla que Clontarf va ser un revulsiu per a reviure aquesta pràctica, que a final del segle passat va veure tancar totes les instal·lacions que encara romanien obertes.

Curiosament, quan van reobrir els banys de Clontarf, hi havia piscina, però al principi només funcionava el bar i el restaurant. El motiu? Doncs que una de les condicions del Comú a l’hora d’atorgar el permís era que la piscina havia d’estar oberta a tothom. De tota manera, els responsables del complex, que hi havien invertit 2,4 milions d'euros, van anunciar que si no rebien cap ajuda municipal, només obririen la piscina als clubs professionals que tinguessin assegurança i és que, segons sembla, el cost de l'assegurança per obrir la piscina a tothom ho faria inviable. Finalment, la piscina va ser d’ús exclusiu per a clubs privats i només va obrir al públic en general l’agost passat, però només per un mes.

 

Torna a dalt