Any de bogeria a la Passport Office: 1.080.000 passaports
Encara no ha acabat l’any, però l’Oficina de Passaports no s’ha pogut estar d’emetre un comunicat amb tota mena de detalls sobre els darrers dotze mesos de bogeria que han viscut els seus treballadors, en què destaca el nombre de passaports emesos, al voltant d’un milió vuitanta mil -dades fins al 16 de desembre-, una xifra que representa el rècord absolut en tota la història de l’oficina; el màxim anterior era el de l’any 2019, amb 935.000 passaports.
Una de les raons principals de la xifra d’enguany és que durant la pandèmia no es feien els habituals viatges a ultramar, sobretot durant el període estival, i bona part dels irlandesos a qui caducava el passaport no es van preocupar de fer-se’n un de nou, per la qual cosa, el 2022, amb el retorn a la normalitat i de les vacances a l’estranger, s’han ajuntat les sol·licituds d’enguany amb les del 2020 i les del 2021.
En aquest sentit, el nombre total de sol·licituds rebudes ha estat d’1,15 milions (1.150.000) i l’agost va ser el mes en què l’oficina va rebre més trucades, 41.000, probablement de gent desesperada que havia comprat un paquet de vacances tot inclòs en un hotel de Salou i encara no havia rebut el passaport. Pel que fa al servei WebChat, és a dir, converses en directe via web, el juliol va ser quan se’n van tenir més, amb 23.000.
D’altra banda, els noms més populars han estat Emily, Fiadh i Lily per a elles, i Noah, Jack i James per a ells, que en ambdós sexes coincideixen amb els noms que habitualment encapçalen la llista de noms més populars entre els nadons nascuts a Irlanda durant els darrers anys. I en termes de cognoms, s’imposa Murphy, que també és el més nombrós de l’illa. Una altra dada publicada per la Passport Office és l’edat del sol·licitant més jove i la del més vell, tres dies i cent dos anys, respectivament.
Amb relació als països on viuen els sol·licitants, unes 100.000 primeres aplicacions van ser enviades per gent resident al Nord i al Regne Unit -probablement fruit de la incertesa que encara genera el Brexit-, seguit dels llocs on hi ha establert el gros de la nombrosa diàspora irlandesa repartida arreu del món, com els Estats Units, Austràlia, el Canadà, Nova Zelanda, França, l’Estat espanyol, Alemanya i l’Àfrica del Sud.