Capel Street és un dels carrers amb un poti-poti més variat d’establiments de Dublin, en el sentit que hi ha de tot, tant pel que fa a l’activitat econòmica -amb restaurants, pubs, sex shops, ferreteries, farmàcies, ONG, bancs, supermercats, bookies, botigues d’instruments musicals i un llarg etcètera- com a l’estètica. En aquest segon cas, de tan variada, va d’un extrem a l’altre, amb algunes façanes molt polides i d’altres que demanen a crits una intervenció urgent.

A més, hi ha l’agreujant que aquest carrer era un dels més senyorials a mitjan segle XVIII, atès que mirant cap al sud hom pot veure la cúpula del City Hall, fet que ara fa gairebé tres-cents anys donava molt de caché i això va suposar que  moltes de les famílies més benestants de la ciutat hi tinguessin la seva residència. Tanmateix, després, amb l’èxode dels més rics cap a la banda sud, el carrer va iniciar un període de decadència que ha perdurat fins avui.

Amb tot, els rics se’n van anar, però, òbviament, els immobles, mai més ben dit, van romandre al mateix lloc, amb els seus petits detalls estètics d’altres èpoques que molt sovint han estat coberts destralerament per rètols o modificacions fetes pels gestors dels negocis que han anat ocupant l’edifici al llarg dels anys, amb casos que hom podria titllar d’atemptat arquitectònic.

Així doncs, el Comú de Dublin ha endegat un programa d’ajudes a fi de millorar l’aspecte de moltes façanes amb l’objectiu de fer de Capel un carrer més atractiu; entre els treballs que entrarien al paquet d’ajudes hi ha pintar i redecorar una vitrina ja existent, reparar el material deteriorat, arranjar les plantes superiors i suprimir la senyalització sobrera.

D’altra banda, el vint de maig vinent farà un any que Capel Street va esdevenir d’ús exclusiu per a vianants i sembla que, tot i les reticències inicials d’alguns comerciants, que temien que hi hagués gent que no hi anés si no podia aparcar al costat, l’experiment ha estat molt reeixit, això sí, s’ha d’anar amb compte amb dos col·lectius d’eixelebrats: els ciclistes, sobretot els que es dediquen a entregar menjar a domicili, i els que van amb patinet.