Els semàfors de Dublin, tota una institució de la ciutat

Els semàfors de Dublin, tota una institució de la ciutat Un semàfor dublinès amb el dispositiu adossat / Foto: Liffey

Els semàfors de Dublin, hom podria dir que gairebé tenen vida pròpia i és que funcionen d’una manera diferent depenent del lloc on estiguin situats, a banda del fet que són interactius, tot i que molts vianants, inclosos els dublinesos de tota la vida, no coneixen els millors trucs perquè es posi verd més aviat i es desesperen pitjant el botó del dispositiu que hi ha adossat a cada semàfor com si s’hagués d’acabar el món.

D’altra banda, arran de la pandèmia i a fi d’evitar la transmissió de virus via bacteris, que segons alguns estudis a cada botó n’hi ha milions, ara n’hi ha molts, sobretot a les zones més concorregudes, en què ja no és necessari de pitjar el botó i n’hi ha prou d’apropar la mà al sensor.

Una de les característiques principals dels semàfors de la capital irlandesa és que el temps disponible per als vianants és molt curt, sobretot als carrers amb més trànsit, amb l’agreujant que el so que emeten per tal d’ajudar a les persones amb problemes de visió fa augmentar la pressió per a creuar més de pressa i sembla com si digués vinga, espavila que es posa vermell.

De tota manera, un mateix semàfor pot durar més o menys temps depenent de quan es pitgi el botó; en aquest sentit, en els casos més extrems, la diferència pot arribar a cinquanta-cinc segons: si hom pitja el botó quan el de cotxes encara està en verd, acostuma a posar-se verd just després que es posi vermell per al de cotxes i dura molt més que no pas si es pitja quan el de cotxes ja fa una estona que s’ha posat vermell.

Un altre element molt curiós és que a les cruïlles amb una configuració com les de l’Eixample barceloní, és a dir, amb forma de creu, o passen els cotxes o passen els vianants, però no hi ha allò que poden passar els vianants amb verd i els cotxes amb ambre, amb precaució; a Dublin, els quatre semàfors de vianants es posen verd tots alhora, per la qual cosa, depenent d’on es vagi, per exemple (vídeo a sota) del punt A al punt C, els més murris en lloc d’anar del punt A al B i després del B al C, van de l’A al C mitjançant una drecera que popularment es coneix com fer la diagonal, de tota manera, s’ha de vigilar una mica perquè, molt sovint, tots els murris es troben al centre!

Torna a dalt