El Labour demana que Divendres de Pasqua sigui festiu

Tot i que el gros dels treballadors irlandesos fa festa perquè així ho determina l’empresa, el Divendres de Pasqua no és oficialment festiu, o bank holiday, per la qual cosa hi ha una certa injustícia per als qui han de treballar aquest dia; d’altra banda, el Dilluns de Pasqua sí que és festiu, fent que els més afortunats disposin d’un llarg cap de setmana de quatre dies que alguns aprofiten per a practicar staycation, és a dir, fer turisme interior, i d’altres viatgen a ultramar, això sí, a destinacions no gaire llunyanes i si pot ser, amb sol.
La confusió sobre si el Divendres de Pasqua hom treballa o no ha dut la senadora laborista Marie Sherlock a demanar que se solucioni aquesta anomalia i que sigui declarat festiu, que seria l’onzè i que aproparia Irlanda a bona part dels països europeus; de fet, el desè festiu no va arribar fins a l’any passat quan, temporalment i només per un any, el divuit de març va ser festiu, fent que el cap de setmana de Sant Patrici fos de quatre dies, ideal per a recuperar-se de la ressaca; nogensmenys, d’ençà d’enguany el desè festiu, dedicat a Santa Brígida, cau el primer dilluns de febrer o el primer de febrer en cas que aquest dia sigui divendres.
Entre altres raons adduïdes per Sherlock hi ha que com que moltes empreses tanquen, incloent-hi bancs i institucions públiques, no té gaire sentit que n’hi hagi algunes, poques, que sí que obrin, llevat, evidentment, del comerç i de la restauració. I en cas que treballin, la senadora laborista demana que hom cobri com si fos un dia festiu.
A Irlanda, els festius s’anomenen bank holidays i és que, antigament, quan no hi havia internet i els diners en metàl·lic dominaven el dia a dia de l’economia, quan els bancs tancaven, la resta de negocis també tancava. Actualment n’hi ha deu: Cap d’Any, Santa Brígida, Sant Patrici, Dilluns de Pasqua, els primers dilluns de maig, juny i agost, el darrer dilluns d’octubre, Nadal i Sant Esteve. Si un d’aquests dies cau en cap de setmana, es trasllada al primer dia feiner posterior, per la qual, al calendari sempre hi ha deu festius.
Font addicional : Newstalk