Tenint en compte qüestions com que hi ha carrers amb el mateix nom, però dividits en trams, com de Baix -Lower-, del Mig -Middle- i de Dalt -Upper-, la numeració dels edificis, que és variada: n’hi ha que van seguits en una mateixa vorera i d’altres en què en una banda hi ha els parells i a l’altra els senars, portes sense número... Bàsicament, que el tema adreces a Dublin és una mica complicat i és per això que, a l’hora de donar indicacions, el més fàcil és anomenar el pub que queda al costat. De fet, hi ha alguns pubs que són tan coneguts que fins i tot donen nom a la cruïlla on estan situats.

Per exemple, al popular barri de Phibsboro hi ha el Doyle’s Corner, que ocupa l’edifici de maó vermell de la cantonada nord-est a la cruïlla formada per North Circular Road i Phibsboro Road i que és tota una institució.

Entre la seva antiga clientela més il·lustre hi havia l’escriptor Brendan Behan, que probablement, en tant que alcohòlic, era molt bon client, i Albert Pierrepoint, el darrer practicant de la saga de botxins anglesos que, de tant en tant, venia a Dublin a fer feina, més concretament a la forca de la presó de Mountjoy, a tocar del Doyle’s.

D’altra banda, el pub va ser notícia la tardor passada perquè a fi d’estalviar costos, els dimarts del mes d’octubre no engegava la calefacció, això sí, recompensava els clients amb un 20% de descompte.

No gaire lluny, seguint per la North Circular Road cap a l’oest, a la confluència amb Old Cabra Road i Prussia Street, hi ha el Hanlon’s Corner, al barri d’Stoneybatter, que dóna nom a una cruïlla una mica conflictiva tot i la regulació semafòrica. El pub és força gros i els seus regulars són majoritàriament veïns de la zona. Al principi de la pandèmia es va fer força famós gràcies al seu servei Dial-a-Pint, que duia pintes i còctels a domicili i que va ser força reeixit arran de l’allau de trucades dels més assedegats.

A la banda sud, a la intersecció entre South Circular Road i Clanbrassil Street, al barri de Harold’s Cross, hi ha el Leonard’s Corner, tot i que en aquest cas, segons el portal dublinbypub.ie, sembla que el nom ve d’antic, més concretament de la segona meitat del segle XIX, quan Francis Leonard era propietari de l’edifici.

El pub va tenir uns quants noms diferents, però finalment va adoptar el de Leonard’s Corner, és a dir, que l’establiment va agafar el nom de la cruïlla i no a l’inrevés.

D’altra banda, la cruïlla formada pels carrers Kevin, New Street South, Dean i Patrick no té nom de pub, però antigament havia estat un punt calent del popular barri de les Liberties i és que a cada una de les quatre cantonades hi havia un pub -el Kenny’s, el Quinn’s, l’O’Beirne’s i el Lowe’s); quan arribava l’hora de tancar, els responsables de cada local havien d'empènyer la clientela cap a fora i normalment la cosa acabava amb brega, fet pel qual el lloc era conegut com “Les Quatre Cantonades de l’Infern” (The Four Corners of Hell).

Curiosament, en una de les cantonades ara hi ha un pub amb un nom que fa referència a aquella època: The Fourth Corner (La Quarta Cantonada).  

De tota manera, la febre del cotxe que va patir Dublin durant els anys setanta i vuitanta del segle passat, va obligar els urbanistes a eixamplar carrers i en aquest cas concret es va crear una via de trànsit amb dos carrils per sentit, transformant les Quatre Cantonades de l'Infern en una trista i grisa cruïlla amb un trànsit infernal.

També les parades d’autobús havien tingut nom de pub, tot i que ara ja han canviat de nom, probablement per tal de no incitar a beure: era el cas del Quinn’s, a Drumcondra, que donava nom a una parada de l’Aircoach, l’autobús que enllaça l’aeroport amb diversos punts de Dublin, i el Bleeding Horse, el pub de nom sanguinari que hi ha a Upper Camden Street. Pròxima parada, the Bleeding Horse... Sláinte!

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV