El passat tretze de desembre, després d’una llarga espera que havia durat disset anys, la població de Dún Laoghaire, al sud del comtat de Dublin, va tornar a tenir banys, tot i que, paradoxalment, per ara no hi ha l’element principal i que li dóna nom: els banys, a diferència del període anterior, que va durar del 1843, en plena època victoriana, fins al 1997, quan la manca de manteniment els van deixar en un estat gairebé ruïnós, obligant les autoritats a tancar-los.

Tanmateix, davant l’estupefacció general, el County Council assegura que, de banys, n’hi hauria d’haver en el futur i és que aquest projecte s’implementa de manera esglaonada: la primera fase, acabada el desembre passat, va consistir a construir l’estructura en forma de piscina, les graderies i l’espigó; la segona hauria de fer que el lloc se sembli molt més a allò que diu el seu nom, amb l’obertura d’una piscina, que ja està feta, més concretament sota del terra temporal de la part més baixa de l’amfiteatre, i que s’emplenaria durant la marea alta retirant un tap que ara impedeix el pas de l’aigua.

Entre els elements més destacats del conjunt hi ha un espigó de trenta-cinc metres de llarg, amb una estàtua dedicada a Sir Roger Casement, uns vestidors per als banyistes, no de la piscina inexistent sinó de la mar oberta, atès que hi ha una petita platja de ciment -a qualsevol cosa li diuen platja- per on hom pot endinsar-se a l’aigua, lavabos i una carpa d’estil eduardià. I per als qui no els agradi estar en remull, també hi ha un cafè amb vistes a l’Scotsman Bay i un espai disponible per a artistes.

Òbviament, que després d’esperar disset anys els banys no siguin banys sinó una estructura de formigó fred més semblant a un búnquer, ha generat moltes crítiques i és que el gros dels habitants de Dún Laoghaire s’imaginaven una altra cosa més a l’estil de l’època daurada d’aquesta activitat d’esbarjo a l’aire lliure, que va entrar en declivi amb l’obertura de piscines cobertes i climatitzades a les darreries del segle passat.    

D’altra banda, la reobertura de Dún Laoghaire suposa la recuperació dels segons banys a la badia de Dublin durant els darrers anys, després que a principi del 2018 reobrissin els de Clontarf, que entre el 1886 i el 1996 havien estat tota una institució d’aquest barri situat a la meitat nord de la badia de Dublin, que rivalitzaven amb els de Blackrock, al sud de la badia, que també van acabar tancant i essent enderrocats.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV