Els carrers del centre de Dublin s’han omplert de molt de color durant la Pride Parade, que enguany arribava a la quarantena edició i que coincidia, trenta anys exactes, amb la despenalització de l’homosexualitat a Irlanda. De fet, fa uns dies, el govern va anunciar que declararia nul·les totes les condemnes per actes homosexuals d’abans del 1993.

La desfilada de l’orgull 2023 ha anat des del capdamunt d’O’Connell Street fins a Merrion Square i ha aplegat desenes de milers de persones, il·lustrant perfectament el canvi que ha fet la societat irlandesa en les darreres dècades; en aquest sentit, si a les primeres edicions eren quatre gats i l’objectiu era d’explicar el fet de ser homosexual, avui és una festa multitudinària on hi ha gent de totes les orientacions sexuals.

A la parade hi han participat un ampli ventall d’organitzacions, com empreses, sobretot multinacionals, que solen tenir una plantilla molt multi-tot: és el cas d’Amazon, amb una escenificació desèrtica il·lustrada per cactus gegant, Indeed, amb un ambient molt de discoteca dels anys setanta i vuitanta, Google, Citi i un llarg etcètera, això sí, tots amb molt de color i movent-se al ritme de la música habitual de l’ambient LGBTI.

Òbviament, els partits polítics no deixen passar una oportunitat com aquesta i sempre hi envien una delegació, en el cas del Fine Gael, amb el Taoiseach Leo Varadkar al capdavant, saludant tothom, i en el del Fianna Fáil, amb el ministre d’Habitatge, Darragh O’Brien.

I en tant que vitrina comercial de primer ordre, n’hi ha que no escatimen recursos a l’hora de promocionar els seus productes i si bé el gros de les empreses només duen una pancarta darrere de la qual desfilen els seus treballadors abillats amb la mateixa samarreta, d’altres mostren el seu producte, com DHL, que hi ha dut una bicicleta amb què reparteix paquets, els Cinemes Odeon, amb crispetes, An Post, que ha anat acompanyada d’una batucada, probablement emulant el toc-toc a la porta -una mica més exagerat- que fan els seus carters, o els del Penneys, que segurament duien samarretes de cinc euros, tot i que no es veia l’etiqueta amb el preu.

Tanmateix, el duel de la jornada ha estat aeri, entre Aer Lingus i Ryanair; els de can O’Leary hi han enviat dos avionets que feien força gràcia, però que no tenien res a fer amb l’Airbus amb què s’han presentat els d’Aer Lingus, amb el comandant fent de DJ i la tripulació de cabina movent el cos que ni en la pitjor de totes les turbulències.

D’altra banda, si algú ha destacat a l’hora de crear un ambient de festa, aquests han estat, sens dubte, els brasilers, una comunitat cada vegada més nombrosa a l’illa i que duu el ritme de la percussió al cos, fins al punt de convertir l’habitualment gris O’Connell en una cosa molt semblant al Sambòdrom de Rio de Janeiro.

Entre les institucions participants hi ha hagut la Garda, encapçalada per un cotxe pintat per a l’ocasió i amb la banda de música posant-hi el so. El toc més santpatricià de la jornada l’han posat els gaiters i les orquestres, això sí, en un format més petit que no pas el dia del Sant Patró.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV