Uns dies després de Bloomsday, que se celebra cada setze de juny a fi de commemorar Ulisses, l’obra mestra de James Joyce que té lloc el mateix dia, però del 1904, Richard Boyd-Barrett, diputat de People Before Profit, va proposar que fos declarat festiu, tant perquè era una obra considerada universal com perquè Irlanda era un dels països de la Unió Europea amb menys dies festius, cinc menys que els que en tenen més, això sí, sempre és aquest nombre, perquè si cau en cap de setmana, es trasllada al primer dia feiner disponible.

En aquest sentit, ara n’hi ha deu, després que fa dos anys se’n creés un de nou, Santa Brígida, que se celebra el primer de febrer, tot i que el bank holiday, és a dir, el festiu oficial, és el primer dilluns de febrer o el primer de febrer en cas que aquest dia caigui en divendres. Els altres festius són: Cap d’Any, Santa Brígida, Sant Patrici, Dilluns de Pasqua, primer dilluns de maig, de juny i d’agost, darrer dilluns d’octubre, Nadal i Sant Esteve. D’altra banda, els països de la Unió Europea que en tenen més són Lituània, amb 15, Croàcia, Malta i Xipre, amb 14, i Txèquia, Finlàndia, Letònia i Polònia, amb 13.

Amb tot, la proposta de Boyd-Barret ha estat oblidada ben de pressa i ja no se n’ha parlat més, però sembla que això d’aconseguir l’onzè festiu és una cursa de relleus perquè ara ha estat Catherine Flanagan, directora general de l’Associació d’Experiències i Atraccions del Visitant, qui ha defensat la idea de crear un nou bank holiday, sobretot en els mesos de temporada alta en què no n’hi ha cap, com el juliol o el setembre.

A parer de Flanagan, un festiu té un fort impacte econòmic per al sector del lleure atès que provoca més de moviment que no pas un cap de setmana normal. A més, el fet que fos en mesos en què encara no fa fred i els dies són llargs permetria d’organitzar més activitats a l’aire lliure, que de retruc farien augmentar la despesa i crearien uns ingressos extra per als treballadors, puix que cobrarien el plus del dia festiu. De tota manera, també hi ha qui diu que la tendència a l’alça del treball remot -des del sofà de casa- ha fet que molts hagin perdut les ganes d’anar a llocs.

Font: Newstalk