A tocar de carrers com O’Connell, el més ample i conegut de la ciutat, a Dublin hi ha carrerons pels quals s’ha de ser una mica valent per a endinsar-se i és que serien el decorat perfecte per a un film de terror o per a rodar-hi una escena en què dues bandes de gàngsters intercanvien mercaderia, òbviament il·legal, en els baixos fons de qualsevol ciutat nord-americana. 

Aquests carrerons de mala mort s’anomenen Lane, en anglès, o Lána, en gaèlic, tot i que si són d’accés a un pati interior i hi ha un túnel en un dels extrems, llavors se solen anomenar Court. De tota manera, sigui Lane o sigui Court, no hi ha gairebé mai ningú i els que hi fan acte de presència sempre semblen sospitosos. 

A més, durant els darrers dies, alguns d’aquests carrerons han estat notícia, com la resta de l’entorn del carrer O’Connell, perquè són utilitzats per la petita delinqüència a l’hora de fer negocis, sobretot compravenda de droga, i per a injectar-se substàncies de tota mena, a banda de la brossa abandonada a la seva sort. En aquest sentit, en el cas de Harbour Court, carreró situat entre Abbey Street i els Quays, els establiments de la zona han demanat que se’n prohibeixi l’accés, si més no de manera temporal. 

D’altra banda, hi ha contrastos força curiosos, sobretot en zones que combinen edificis moderns amb les restes del Dublin d’antany, que en alguns llocs cau a trossos i en d’altres s’aguanta gràcies a les bigues de retenció; també n’hi ha que conserven el nom de l’empresa que els ocupava en els dies de glòria, quan aquests carrerons, ara deserts, bullien d’activitat comercial i industrial. 

Una altra cosa que evidencien les lanes de Dublin és que, com en molts altres aspectes de la vida, tot és façana, molt bonic de cara al carrer, però al darrere... Amb tot, n’hi ha de ben cuidats, que acostumen a ser els que serveixen per a accedir als pubs. 

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV