Durant la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit temia que Alemanya envaís Irlanda, que defensivament parlant, era molt fluixa, per després fer el salt cap a l’illa veïna agafant els britànics per sorpresa; curiosament, aquest temor va ser una repetició del que havia passat uns cent trenta-cinc anys abans, a principi del segle XIX, quan el Regne Unit temia una invasió francesa amfíbia en el marc de l’afany expansionista napoleònic.

En aquella ocasió, tenint en compte que llavors Irlanda formava part de l’imperi britànic, el Regne Unit no va romandre de braços plegats i va ordenar la construcció d’unes torres de defensa a la costa o illots adjacents, gairebé una cinquantena, amb el gros de les torres sent erigit a Dublin i rodalia i al port de Cork, que eren els llocs més estratègics d’Irlanda.

Aquestes torres van anomenar-se Martello Towers i és que havien pres com a model una torre de defensa que hi havia al Cap Mortella, construïda pels genovesos a la costa nord de l’illa de Còrsega, tota una paradoxa i és que es mirava de protegir Irlanda d’una hipotètica invasió de Napoleó, un militar d’origen cors, amb una torre, també d’origen cors.

I un cop passada l’amenaça napoleònica, les Martello Towers va deixar de ser punts estratègics i com moltes altres estructures obsoletes per a les noves formes de fer la guerra, van tenir una sort dispar. N’hi ha que han esdevingut residències privades, d’altres que no tenen cap funció específica a banda de ser un record del passat i fins i tot n’hi ha que han estat enderrocades o han desaparegut arran de l’erosió marina.

De tota manera, la més coneguda és la James Joyce Tower, a Sandycove (sud de Dublin), on hi ha un petit museu dedicat a l’escriptor i és que va ser des d’aquesta torre on el personatge Buck Mulligan va a fer una capbussada a la zona de bany coneguda com a Forty Foot durant el primer capítol de la novel·la Ulisses.

D’altra banda, també hi ha algunes aberracions arquitectòniques com és el cas de la torre del barri dublinès de Sandymount, on al tombant de segle van adossar-hi un nyap en el marc d’un projecte que pretenia d’instal·lar-hi un complex gastronòmic que havia d’incloure restaurant, cafè i cerveseria artesana, amb l’agreujant que no va arribar a obrir mai.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV