Com que a Irlanda l’aigua de la mar és molt freda, fins i tot a l’estiu, quan difícilment ultrapassa els quinze graus, anar a banyar-se a la costa no és una cosa gaire habitual, llevat de quan arriba una onada de calor, que llavors les platges s’omplen de gent; de tota manera, hi ha una minoria, que probablement viu a prop d’un lloc de bany amb molta tradició, a qui agrada estar en remull i alguns, fins i tot, hi van cada dia de l’any, faci sol, plogui, nevi o bufi el vent.

I entre els llocs amb més tradició de bany a Dublin i rodalia hi ha la platja de Sandycove, al sud de la capital, que té una fesomia molt mediterrània, amb sorra fina d’un color molt clar, malgrat que sovint al fons marí hi ha algues, per la qual cosa l’aigua no es veu blava de postal, sinó més aviat fosca. A cada banda de la platja hi ha dos espigons que la deixen més arrecerada dels elements, fent-la ideal per als més menuts, que són els usuaris més assidus de Sandycove.

Per als amants de les activitats aquàtiques amb embarcacions petites, com una canoa o un caiac, uns cinquanta metres més al sud hi ha una altra platja des d’on els practicants d’aquestes modalitats poden endinsar-se a la mar, amb unes canoes d’un color molt cridaner que es veuen d’una hora lluny.

I cinquanta metres al nord de la platja de Sandycove, hi ha el tercer membre del triumvirat del bany d’aquesta zona: la popularíssima Forty Foot, nom que prové del fet que, antigament, a prop d’aquest indret hi havia estacionat el quarantè regiment -forty- d’infanteria -que anaven a peu, d’aquí la paraula Foot.

Aquest lloc té una tradició més que centenària com a zona de bany, tot i que inicialment era només per a homes; tanmateix, l’hegemonia masculina va començar a esmicolar-se l’any 1974 quan un grup de deu dones, conegudes com a Dublin City Women’s Invasion Force, va irrompre a la Forty Foot. Durant els quaranta anys següents -no foren acceptades per l’Associació de Banyistes fins al 2014-, s’hi banyaven, però no podien fer ús de les instal·lacions, amb l’agreujant que algunes pagaven la quota de sòcia.

D’altra banda, a diferència de la idíl·lica platja de Sandycove, la Forty Foot ja és per als més valents, fet que queda reflectit en un rètol a l’entrada on s’adverteix dels perills, puix que és una zona molt exposada als elements, no hi ha sorra fina i tot és roca, fet que obliga a entrar a l’aigua mitjançant unes escales o llençant-se d’una certa altura, alguns de cap i altres, el gros dels banyistes, de peu.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV