Tenint en compte que O’Connell Street és el carrer més concorregut de Dublin i que el seu extrem sud acaba al Liffey, el pont homònim que el connecta amb l’altra banda del riu, més concretament amb els carrers Westmoreland i D’Olier, és el nexe d’unió principal entre riba i riba i és per això que les successives ampliacions d’O’Connell Bridge d’ençà de la seva entrada en servei -el 1792 per als vianants i el 1794 per a carruatges-, han deixat el pont més ample -amb cinquanta metres-, que llarg -amb quaranta-cinc.

Amb tant d’espai, tot i que a l’hora punta potser encara en caldria més, pel pont hi passen tota mena d’usuaris: vianants, ciclistes, cotxes, camions, autobusos i el Luas; aquest darrer va tornar a circular per O’Connell Bridge a partir del 2017 després de seixanta-vuit anys d’absència, tot i que a vegades, com que el pont fa quaranta-cinc metres de llarg i el tramvia, cinquanta-cinc, en cas de trobar el semàfor en vermell, no hi cap i bloca els carrils de la banda sud dels Quays.

De tota manera, la xarxa radial de Dublin Bus, en què el gros de les línies va de perifèria a perifèria passant pel centre, fa que els vehicles que més es veuen travessant el pont siguin els double deckers, és a dir, els icònics autobusos de dues plantes que van amunt i avall arreu de la ciutat i rodalia.

A més, al pont hi ha una parada sense marquesina de protecció on, a l’hivern, els passatgers que esperen pacientment l’arribada del bus passen molt de fred a causa de la humitat del riu i del vent que s’hi escola.

D’altra banda, això que sigui més ample que llarg no agrada a tothom, com als participants del Liffey Swim, que cada any, cap al setembre, baixen nedant pel riu i han d’avançar a les fosques durant cinquanta metres, malgrat que, afortunadament, tots veuen la llum al final del túnel i acaben sortint per l’altra banda.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV