Durant les darreres dècades, l’antic poble de Dalkey ha estat engolit pel creixement del Gran Dublin i ha esdevingut una de les zones més benestants de la ciutat, però, així i tot, el seu petit port, conegut com a Bulloch Harbour, ha mantingut el seu caràcter pesquer, que data de temps immemorials i és que ja abans que a principi del segle XIX hom hi construís l’escullera, el seu abric natural ja el convertia en un lloc ideal per a protegir-se dels embats de la mar, fins al punt que al segle XII hi van construir un castell, que encara avui resta dempeus.

El Bulloch Harbour té una forma triangular i el que més destaca és l’escullera, de dimensions considerables si hom la compara amb el port i dividida en dues parts, una força més llarga que l’altra, entremig de les quals hi ha la bocana, força estreta, cosa que només permet el pas de petites embarcacions de pesca. D’altra banda, té un aspecte força robust gràcies a estar feta amb granit d’una pedrera local i malgrat que quan hi ha un temporal fort l’aigua pot passar per sobre, l’estructura sempre aguanta bé l’escomesa.

El nombre de barques que hi ha a l’aigua depèn de l’època de l’any, essent l’estiu el moment quan n’hi ha més; altrament, els propietaris prefereixen de pujar-les al moll, on romanen arrenglerades a l’espera que les posin en remull, una acció que es fa mitjançant la rampa que permet de baixar-les en remolc fins a l’aigua -abans es feia mitjançant un torn que ara decora l’indret i que, juntament amb un panell informatiu, rememora els temps passats. Això sí, l’operació s’ha de fer durant la marea alta, atès que durant la baixa el port queda sense aigua, en una estampa molt típica de les zones atlàntiques, és a dir, barques reposant sobre terra.

Pel que fa a l’activitat pesquera, el Bulloch Harbour s’ha especialitzat en la llagosta i el cranc, variant segons l’època de veda i que es fa mitjançant unes nanses o gàbies que es col·loquen al fons marí. Pel que fa al peix, quan n’és temporada -sobretot durant els mesos d’estiu-, l’espècie estrella és el verat -mackerel, en anglès-, que antigament era el que es menjava els dies en què, per motius religiosos, hom no podia menjar carn.

També hi ha la part de lleure, amb lloguer d’embarcacions per a anar a pescar o a gaudir d’un dia a la mar, essent la visita a l’illa de Dalkey, situada a menys de dos quilòmetres al sud, una de les excursions més habituals. D’altra banda, com així ho recorda una placa, el 1950, el vaixell Ituna va salpar d’allà i va arribar fins a Nova York. I per a qui no li agradi embarcar-se, ni lluny ni a prop, al costat de la bocana hi ha uns bancs des d’on hom pot mirar la mar o les barques que surten del port.

Amb relació a l’arquitectura, hi ha una mica de tot, des de casetes de pescadors a... Edificis que és molt difícil de comprendre com van poder obtenir el permís d’obres. I d’altres a mig camí. De tota manera, durant els darrers anys, Bulloch Harbour no només ha hagut de protegir-se dels embats dels temporals sinó també d’alguns promotors immobiliaris que hi volien construir un complex residencial entre el port i la mar; afortunadament, gràcies a la lluita via objeccions de molts residents, incloent-hi el popular periodista Pat Kenny, An Bord Pleanála, el regulador urbanístic, ha tombat el projecte.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV