El riu més conegut de Dublin és, sens dubte, el Liffey, principalment perquè és, amb diferència, el més cabalós i perquè travessa la ciutat pel centre, jugant el rol de frontera entre el nord obrer i el sud benestant, tot i que durant les darreres dècades aquesta divisió s’ha difuminat una mica. Tanmateix, no és l’únic riu que passa per Dublin atès que a la banda sud hi ha el Dodder, que desemboca al Liffey a Grand Canal Dock, i a la nord, el Tolka, que desemboca a la mar formant un estuari davant del barri de Clontarf.

El Tolka, que neix a prop de la població de Dunshaughlin (Comtat de Meath), és el segon més cabalós de Dublin i al seu pas per la zona més urbana de la ciutat dibuixa paisatges diferents segons el tram del riu. Per exemple, quan voreja el Jardí Botànic, a Glasnevin, encara té un aspecte una mica salvatge, amb vegetació de ribera, però quan arriba al Griffith Park, a Drumcondra, el riu s’urbanitza i sembla un canal, amb un curs d’aigua en línia recta i amb diversos assuts que fan que el seu cabal sigui molt regular i pla, una característica que es trenca un cop superat l’assut.

En tant que parc urbà, hi ha diversos ponts, que no destaquen gaire per la seva bellesa, però que fan la seva funció, permetent als qui van a esbargir-s’hi de passar d’una banda a l’altra. N’hi ha de baixos, però robustos i fets a prova de riuades, i d’altres més lleugers, però més elevats. Com que el Griffith Park és al barri residencial de Drumcondra, és força freqüentat pels veïns, sobretot la zona de jocs infantils així com el quiosc -ideal per als pares que duen els nens al parc- on venen cafè, te, refrigeris i sandvitxos.

Passat el parc, el riu entra en una zona més residencial, fet que ha obligat a erigir uns murs de defensa a cada riba a fi de protegir els habitatges de les riuades; tanmateix, quan hi ha una crescuda del riu, la combinació de murs verticals, fets de formigó i totalment llisos, i els diversos revolts que hi ha al recorregut del Tolka en aquella zona, fa que l’aigua agafi embranzida i es desplaci d’una banda a l’altra, exercint molta pressió en llocs concrets, fins al punt que alguna vegada acaba ultrapassant el mur i inunda les zones més baixes.

Un dels indrets amb més risc d’inundació és el del voltant del Frank Flood Bridge, un nom molt curiós perquè Flood és un cognom, però també vol dir inundació. Passat el pont hi ha un bloc d’habitatges amb els fonaments just a tocar de la llera i una mica més enllà, el revolt de noranta graus -el més pronunciat de tots- que fa que el riu voregi el Tolka Park -l’atrotinadíssim estadi de futbol del Shelbourne.

Llavors ja arriba el tram final, en què el riu s’eixampla i fa de frontera entre els barris de Ballybough -amb molt de bloc lletgíssim d’habitatge social- i Fairview -una mica més bonic-, que són units per dos ponts: el Luke Kelly i l’Annesley, des d’on sembla que la gent aprofita per a desfer-se de pneumàtics, bicicletes i tota mena de deixalles pensant que allò és un abocador.

D’altra banda, tot i la brutícia en forma sòlida d’alguns trams, sembla que la qualitat de l’aigua és força bona perquè ja fa anys que s’han vist exemplars de salmó salvatge i de truita de mar remuntant el riu després de més d’un segle d’absència. En aquest sentit, s’han vist truites de mar adultes a Dunboyne (Comtat de Meath) i s’han identificat exemplars juvenils de salmó als barris de Glasnevin i de Finglas.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV