L'ambaixada dels Estats Units se'n va a l'antic Jury's Hotel

L'ambaixada dels Estats Units se'n va a l'antic Jury's Hotel L'actual ambaixada dels Estats Units a Irlanda / Foto: Liffey

Ja fa anys que l’ambaixada dels Estats Units a Dublin ha quedat petita, sobretot d’ençà del pla d’ampliació de delegacions diplomàtiques endegat per Washington que, en el cas de la capital irlandesa i segons va explicar fa tres anys John O’Hara, del departament de Planificació Urbanística del Comú de Dublin, necessita molt més d’espai a fi d’encabir els quatre-cents treballadors -el doble que fins ara- que tindrà l’ambaixada en el futur i que no cabrien, ni de bon tros, a l’edifici actual, situat a la cantonada entre Pembroke Road i Elgin Road, al barri de Ballsbridge (Dublin 4), que és on hi ha el gros de les ambaixades.

Així doncs, ja fa temps que els nord-americans tenen els ulls posats en un edifici cent metres més enllà i que antigament havia estat el Jury’s Hotel, un establiment que, amb quatre-centes habitacions, era un dels complexos hotelers amb més capacitat de la ciutat. De tota manera, els americans enderrocaran l’hotel i construiran un edifici nou, amb una inversió total -incloent el terreny- que rondarà els set-cents milions d’euros.

Pel que fa a l’edifici de l’ambaixada actual, que continuarà funcionant durant el període de construcció de la nova, per ara no se n’ha detallat el futur, però, molt probablement, el conservaran i és que durant els darrers seixanta anys -va ser construït el 1964- l’edifici ha format part de la història d’Irlanda, sobretot dels moments més foscos, perquè durant les crisis econòmiques que han obligat diverses generacions d’irlandesos a emigrar -anys vuitanta i ara fa quinze anys-, al seu exterior s’hi formaven llargues cues de gent que volia obtenir un visat i mirar de substituir el malson irlandès pel somni americà.

En aquest sentit, fa tres anys, quan els nord-americans van anunciar els seus plans de trasllat, els consellers municipals els van escriure una carta demanant-los que l’inscriguessin al registre d’estructures protegides, fet que n’evitaria l’enderroc o que fos remodelat de manera substancial i és que l’edifici, de forma circular i amb un estil molt futurista, és tota una icona arquitectònica d’aquella zona.

Pel que fa a l’altre edifici, l’antic Jury’s Hotel, també té la seva història: actualment és propietat de Chartered Land, una empresa controlada per Joe O’Reilly -un dels peixos grossos del sector immobiliari-, i es calcula que té un valor d’uns 150 milions d’euros, però just abans de l’esclat de la bombolla ara fa més de quinze anys, quan semblava que l’època de bonança no tindria fi i molts especulaven alegrement, el complex hoteler va ser adquirit per Seán Dunne, un dels cowboys del boom més coneguts, per 260 milions d’euros.

El promotor estrella del Celtic Tiger hi volia construir una luxosa torre de trenta-set pisos, però li van rebutjar la sol·licitud, va arribar la crisi i Dunne va acabar en bancarrota, exiliat als Estats Units i enfangat en un llarg i costós procés judicial. D’altra banda, l’antic Jury’s va anar a parar a mans d’un dels creditors -Ulster Bank-, que el 2015 el va vendre per 170 milions d’euros a un consorci liderat per O’Reilly.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt