Aquesta és la segona setmana de l’audiència de Metrolink al cèntric Gresham Hotel, a O’Connell Street, que en durarà sis. L’audiència -o oral hearing, en anglès- té l’objectiu d’escoltar tothom qui vulgui dir la seva en aquest projecte faraònic que, en cas de tirar endavant, uniria amb una línia de metro els gairebé dinou quilòmetres que separen el centre de Dublin -Charlemont- d’Estuary -més enllà de Swords, al nord de la capital-, passant per l’aeroport, al qual ara només es pot arribar per carretera.

Això satisfaria una demanda històrica i és que Dublin és una de les poques capitals europees on el metro o el tren no arriben a l’aeroport, a banda de millorar el trànsit atès que milers de commuters deixarien el cotxe a casa i agafarien el metro -vint mil passatgers per hora en cada sentit. Però, òbviament, un projecte d’aquesta envergadura causaria una disrupció considerable, sobretot tenint en compte que la zona afectada és ​molt urbana, passant pel centre de la ciutat i per barris residencials.

Així doncs, tot i que el gros dels dublinesos pensa que el metro és necessari i el veu amb bons ulls, el projecte causa temor a molts veïns, comerciants i empresaris, fet que ha quedat palès durant aquests dies al Gresham Hotel on un equip de Transport Insfrastructure Ireland (TII), l’agència estatal que s’encarrega del projecte, ha mirat de respondre tota mena de qüestions, de convèncer els més temorosos i a rebatre els mestretites que sembla que són experts en construcció de metros.

En aquest darrer grup hi ha Jim O’Callaghan, diputat del Fianna Fáil pel districte de Dublin Bay South, que va dir que el metro hauria de ser més curt i acabar a l’estació de Tara Street o Saint Stephen’s Green, és a dir, una o dues estacions menys, adduint que Charlemont -on s’ha previst que acabi Metrolink- no podria absorbir el volum de gent que arribaria o se n’aniria d’allà en tant que inici o final de línia.

Altres que hi han dit la seva:

El Hertitage Council, que té l’objectiu de preservar el patrimoni irlandès i que ha mostrat la seva preocupació per la possible destrossa que les obres del metro puguin fer a Saint Stephen’s Green, on hi haurà una estació, més concretament a la cantonada nord-est, davant del Shelbourne Hotel.

Una dona que viu a Glasnevin, en una casa molt icònica del barri, situada a la cantonada entre Ballymun Road i Hampstead Avenue i anomenada White House, on ha invertit molts diners -fins al punt que ara és una estructura protegida- i que podria patir danys per la vibració, tant durant la construcció del túnel com durant la circulació de combois un cop el metro entri en servei. Aquesta preocupació és generalitzada entre els residents en cases antigues, que podrien ser menys resistents a les vibracions.

Un farmacèutic de Berkeley Road, al barri de Phibsboro, que ha alertat que podria veure’s obligat a tancar quan construeixin l’estació de Mater, atès que s’ha previst d’erigir una tanca de quatre metres d’alçària que podria esborrar del mapa l’establiment blocant el pas de la clientela, que sol venir del Mater Hospital a comprar les medicines que els han prescrit.

El pub Brian Boru, a Glasnevin, que hauria de ser enderrocat i és que en aquella zona hi haurà una estació amb intercanviador amb la línia del DART. El fet que el pub tingui més de dos-cents anys i que aparegués a la novel·la de James Joyce Ulisses ha generat una forta controvèrsia i rebuig.