Una de les milllors adreces del nord de Dublin és Griffith Avenue, una elegant avinguda de 2,8 quilòmetres amb la particularitat de no tenir cap botiga. De fet, diuen que és la via urbana residencial amb arbres a banda i banda més llarga d’Europa.

Una de les adreces amb més bon nom del nord de Dublin és, sens dubte, Griffith Avenue, l’elegant avinguda que va de Malahide Road fins a St Mobhi Road i que creua els barris de Marino, Drumcondra i Glasnevin. Segons diuen, és la via urbana exclusivament residencial amb arbres a banda i banda més llarga d’Europa, amb 2,8 quilòmetres de longitud.

I això de residencial és en el sentit estricte de la paraula, llevat de dues petites excepcions, perquè no hi ha cap establiment comercial; en aquest sentit, en tota l’avinguda, que no sigui un habitatge només hi ha un dipòsit de cadàvers -a l’antiga comissaria de la Garda- i l’església de Corpus Christi, que si no fos per algunes creus, hom podria pensar que és un sarcòfag d’una central nuclear.

Inicialment, s’havia previst d’anomenar-la Carretera dels Cent Peus i és que la seva amplada és de cent peus, l’equivalent a uns trenta metres: dotze metres de calçada i a cada banda, tres metres de vorera i dos de gespa, on també hi ha arbres. Finalment va anomenar-se Griffith Avenue, en honor a Arthur Griffith, fundador del Sinn Féin, negociador del Tractat Angloirlandès, tercer president del Parlament i ministre, una vegada d’Interior i l’altra, d’Afers Estrangers.    

El tram de Marino, d’1,8 quilòmetres, va ser construït entre el 1924 i el 1928, mentre que el de Drumcondra va ser urbanitzat als anys trenta. La construcció de cases fou un procés esglaonat, per la qual cosa, n’hi ha de tots els estils i de tots els formats, això sí, comprar una casa a Griffith Avenue no està a l’abast de tothom i donant un cop d’ull als portals immobiliaris, n’hi ha que valen gairebé un milió d’euros.

L’avinguda és un lloc ideal per a fer llagues passejades, relaxar-se o fer esport gràcies a unes voreres molt amples, on recentment s’ha reemplaçat el formigó que hi havia de feia anys, totalment desgastat, per un de nou, de color gris clar, molt net i amb una superfície molt regular. De tota manera, a la tardor, els arbres perden les seves fulles i tant veïns com serveis de neteja municipal han de treballar de valent per a retirar-les, però en els darrers anys fins i tot en treuen un benefici fent-ne compostatge.

Pel que fa al trànsit, el fet de tenir una direcció est-oest suposa que el nombre de vehicles que circulen per l’avinguda no sigui gaire alt, res a veure amb les vies de direcció nord-sud que la creuen, com Drumcondra Road i en grau més baix, St Mobhi Road o Ballymun Road.

Griffith Avenue també ha estat un banc de proves del nou urbanisme, amb supressió d’espai per al trànsit, que en alguns llocs ha estat destinat a aparcament, probablement perquè algunes famílies tenen dos o tres cotxes i no els caben tots davant de casa.

D’altra banda, els autobusos que hi fan via -la línia 13 i la 123-, circulen fluidament, tant per la manca de trànsit com pel fet que no hi ha gaire gent que pugi o baixi de l’autobús en aquella zona.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV