Our Lady of Dolours, una església que trencà costures

Quan hom pensa en una església situada a Dublin, el primer que li ve al cap és un edifici antic de pedra grisa a l’estil de la catedral de Sant Patrici o a la de Christchurch, però a la cantonada entre Botanic Avenue i Glasnevin Hill, l’estereotip d’església dublinesa es trenca en mil bocins amb Our Lady of Dolours, Nostra Senyora dels Dolors.
Aquesta església, construïda entre els anys 1971 i 1972, va reemplaçar-ne una altra del 1881, coneguda com The Wooden Church, perquè era de fusta, que va ser enderrocada el 1969, i òbviament, en aquella època, en què dominava el conservadorisme, les seves formes van causar una forta controvèrsia entre els veïns, que ho veien tot molt extremat.
A més, sobresortia massa per sobre de l’skyline del barri, malgrat que el 1979, amb la construcció de la seu de Met Éireann, no gaire lluny i també amb una forma piramidal, tot i que amb un terrat ple de satèl·lits en lloc d’una creu, l’església ja no semblava un edifici tan extremat.
Tanmateix, al principi, Our Lady of Dolours, obra de l’arquitecte Vincent Gallagher, va trencar tots els esquemes, amb dues mitges piràmides rectangulars, una més llarga i alta que l’altra, amb el desencaix entre les dues estructures cobert de vidre, fet que permet que entri la llum a l’interior.
Pel que fa als materials de construcció, n’hi ha d’un ampli ventall, com acer, coure, maó, fusta, formigó i el que destaca més, per la seva extensió: la pissarra de la teulada, molt vertical i que juntament amb el riu Tolka, que passa pel costat, i l’avet que hi ha just al davant, fa que tot el conjunt tingui un toc molt alpí.
Podeu mirrarel vídeo a Liffey TV