Al barri georgià del nord de Dublin destaca un carrer, North Great George’s Street, construït a partir del 1766, de 265 metres de llarg i disset d’ample, amb edificis que fa cinquanta anys queien a trossos, però que van ser restaurats retornant-los l’esplendor d’antany, fins al punt de convertir el carrer en un dels més elegants de la ciutat.

Al barri georgià del nord de Dublin destaca un carrer, North Great George’s Street, una via urbana situada entre Parnell i Great Denmark Street que, construïda a partir del 1766, durant el regnat de Jordi III -que diuen que d’aquí li ve el nom-, va esdevenir la zona la preferida per les famílies més benestants de la capital.

Amb tot, a principi del segle XX, quan ja feia anys que els rics havien creuat el Liffey per a instal·lar-se a la banda sud, el carrer va esdevenir un lloc on molts edificis queien a trossos... Fins a final dels setanta, quan alguns immobles van ser comprats i restaurats per amants de l’arquitectura georgiana, fet que va generar un efecte crida perquè avui gairebé tots fan molt de goig.

El carrer fa 265 metres de llarg, amb un fort pendent, i disset d’amplada. Tot i que el gros dels edificis són iguals, d’estil georgià, amb maó vermell, finestres rectangulars, soterrani, planta baixa i tres plantes superiors, amb el sostre essent més baix a mesura que hom puja de planta, la tonalitat de la façana varia en funció de quan va ser la darrera vegada que hi van fer un rentatge. També n’hi ha que tenen herbes que s’enfilen molt amunt, algunes de verdes i d’altres que treuen fulles en èpoques concretes.

Una altra cosa que destaca en aquest carrer són les portes, amb una àmplia gamma de colors, una característica molt habitual al Dublin georgià, amb una teoria que diu que això, quan hom tornava borratxo del pub, facilitava de trobar la casa perquè tots els edificis eren iguals. I a vegades, hi ha qui fa coincidir el color de la porta amb el del cotxe.

El carrer ha conservat alguns elements d’època, com fanals, d’un estil molt retro, res a veure amb els de disseny que hom pot veure als barris de modernets, la vorera feta amb blocs de granit i els llevafangs o escura-sabates a l’entrada, puix que abans que asfaltessin els carrers, Dublin, amb el plujós temps irlandès, era fins i tot més Can Fanga que la mateixa Barcelona.

També hi ha plaques, que recorden els antics residents més il·lustres del carrer, i al número 35 hi ha el James Joyce Centre, que a la novel·la Ulisses era una escola de ballet.

Un edifici que desentona una mica, tot i haver volgut imitar l’estil georgià imperant, és el situat entre els números 43 i 46, ara ocupat pel Servei de Salut i que, curiosament, és on antigament hi havia la mansió de Sir John Eccles, batlle de Dublin el 1710 i propietari de bona part dels terrenys on ara hi ha el carrer.

La part baixa, a tocar de Parnell, és la més lletja, amb l’agreujant que hi ha un off-licence on van a comprar individus que després deixen les llaunes o les ampolles als portals o a les reixes dels edificis. D’altra banda, North Great George’s Street també és un dels carrers amb més activitat dels clampers -sempre apareix en posicions altes a la classificació de llocs de la ciutat on s’han posat més ceps- i hi ha dies en què fins i tot se’n veuen uns quants alhora.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV