De presó durant els anys de plom a destil·leria de whiskey

Divendres, 19/04/2024

De presó durant els anys de plom a destil·leria de whiskey Unes ampolles de McConnell's a l'antiga Gaol / McConnell's

Que els anys de plom del conflicte nord-irlandès ja queden una mica lluny ho demostren coses com que en una de les ales de l’antiga Crumlin Road Gaol, una de les diverses presons que hi havia a Belfast, ara acaba d’obrir la destil·leria de whiskey McConnell, que engega després de dos anys d’obres, trenta milions de lliures esterlines d’inversió i amb la previsió d’atraure uns cent mil visitants anuals.

Segons John Kelly, de can McConnell, han convertit una ala buida d’una antiga presó en un lloc amb inversions, feina i oportunitats. En aquest sentit, l’obertura de la destil·leria ha suposat la creació de trenta-quatre llocs de treball, tot i que en el futur podrien augmentar fins a cinquanta, i alhora ampliarà l’oferta turística de la capital nord-irlandesa.

L’edifici és d’estil victorià, com no podia ser de cap altra manera atès que fou construït el 1845 en ple regnat de la reina Victòria, té un estatus protegit i és propietat d’un dels departaments del govern d’Stormont, que el lloga als McConnell. Va deixar de ser una presó el 1996 i posteriorment, després d’unes reformes extensives, va esdevenir un centre d’exhibicions.

Òbviament, l’edifici té molta història i per les seves cel·les van passar personatges il·lustres, com Eamon de Valera, que hi va romandre confinat en aïllament durant sis mesos el 1924 després d’haver entrat il·legalment a Irlanda del Nord, o Conor Murphy, actual ministre d’Economia del recentment constituït executiu d’Stormont, que hi va passar un temps a principi dels vuitanta per delictes perpetrats amb l’IRA. Murphy ha reconegut que ell era la personificació de l’evolució que hi ha hagut al Nord, on s’ha passat del conflicte a l’oportunitat, i que estava molt content de tornar allà i veure la diferència.  

D’altra banda, sembla que la cantina de la presó era un dels llocs més perillosos i és que, evidentment, presos catòlics i presos protestants no menjaven junts, per la qual cosa o n’hi havia uns o n’hi havia els altres i això va facilitar els atemptats, amb granades i bombes, per part d’ambdós bàndols. Pel costat més escabrós hi ha els disset executats entre el 1854 i el 1961, els cossos dels quals foren enterrats en tombes anònimes en terrenys de la presó.

Font: RTÉ

 

Publicat a: Societat

Notícies relacionades

Torna a dalt