Com en molts altres indrets del món, a Dublin les tanques o parets de protecció d’alguns llocs on fan obres han esdevingut un punt solidari arran d’una iniciativa coneguda com la Paret de la Bondat -Wall of Kindness, en anglès-, que té l’origen en la fredorada que va patir l’Iran l’hivern del 2015 en què molts sense sostre van poder sobreviure gràcies a la bondat d’alguns ciutadans, que deixaven els seus abrics sobrers penjats al carrer a fi que algú que els necessités els pogués fer servir.

Així doncs, ja ha començat a ser habitual de veure uns penjadors en moltes obres de Dublin i és que les empreses constructores s’han afegit a la iniciativa sense pensar-s’ho, com és el cas de la reconversió de la Telephone House, a Marlborough Street (Dublin 1), en aparthotel; de fet, abans que hi posessin la tanca, molts matins hom hi podia veure algun sense sostre dormint a l’esglaó que hi havia entre la vorera i el vidre de la planta baixa.

Fa uns anys hi va haver una iniciativa semblant, amb alguns voluntaris deixant abrics a la reixa del Ha’penny Bridge, però tot i reconèixer la bona intenció, el Comú hi va enviar uns quants operaris a retirar-los adduint motius de seguretat, atès que podrien alentir la circulació de vianants pel pont, que en ser una icona de la capital irlandesa i al centre, hi passa molta gent, tant turistes com dublinesos, o també que una ventada podria podria fer-los caure la Liffey. Davant d’algunes crítiques, el Comú va demanar de portar la roba a les ONG del ram.

D’altra banda, per ara, els penjadors acostumen a estar buits malgrat que a molts carrers de Dublin hom pot veure un ampli ventall de roba abandonada -normalment per gent sense sostre-, per la qual cosa, aquesta iniciativa també podria servir per a mantenir els carrers una mica més nets, sobretot ara que amb la implementació del sistema Re-turn de dipòsit i reembors d’ampolles de plàstic i de llaunes, ja no es veuen tants envasos abandonats a la seva sort.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV