La façana del número 6 de College Street ha recuperat la glòria d’antany, quan operava com The Irish Yeast Co. i era regentada -durant més d'un segle- per la família Moreland; el negoci proveïa de llevat, entre altres coses, a moltes fleques i pastisseries de la ciutat, tot i que amb la modernització de les panificadores cap a uns processos fortament industrialitzats, va haver de reinventar-se centrant-se en els amants de fer pastissos casolans i venent tota mena de parafernàlia relacionada amb casoris, essent les figuretes de nuvis amb un aspecte molt vintage un dels seus productes estrella.

D'altra banda, aquest no és un edifici qualsevol i és que la seva vitrina victoriana és una de les més icòniques de Dublin, malgrat que d’ençà de mitjan dècada passada, quan va cessar l’activitat comercial, la deixadesa del nou propietari -el publican Declan Doyle- així com el vandalisme dels grafiters que no respecten res, l'havien deixat en un estat decrèpit. Amb tot, el febrer passat, An Bord Pleanála -el regulador urbanístic- va donar el seu vistiplau per a un projecte immobiliari que hauria de salvar aquest edifici d'estil georgià.

Doyle també és propietari de tres pubs adjacents: el victorià Bowe’s -un dels més longeus d'aquest estil a la ciutat-, The Fleet Bar -més modern i que ocupa el local on abans hi havia la casa d’apostes Ladbrokes- i el Doyle’s, situat en un edifici amb una façana molt curiosa que fa una cantonada de forma arrodonida; tots ells, inclosos en diversos i successius projectes d’unió que tenien l'objectiu de formar un superpub, però que van ser tombats per les autoritats urbanístiques, que creien que el conjunt d'immobles, per la seva història -sobretot el Bowe's-, no podien perdre la seva fesomia actual.

Tornant al vistiplau d’An Bord Pleanála, una de les raons en què va basar-se la seva decisió, que n’anul·lava una d’anterior del Comú que en denegava el permís, és que la darrera proposta de Doyle salvaria l’edifici, que figura al Registre d’Estructures Protegides de Dublin. Tanmateix, això no suposava donar barra lliure al propietari i una de les condicions era restaurar la vitrina.

I ara, després d’haver-li fet una bona repassada, els grafits de dubtosa qualitat artística han desaparegut i fins i tot hi han instal·lat uns focus que il·luminen la façana quan comença a fosquejar, malgrat que la part més baixa, arran de terra, encara necessitaria una capa de pintura. D’altra banda, amb relació al projecte de cafè i bar a la planta baixa i d’apartaments a les plantes superiors, per ara no s’hi veu cap activitat.