Banys de Dún Laoghaire, sense aigua, però optant a premi

Banys de Dún Laoghaire, sense aigua, però optant a premi Els banys, sense aigua, de Dún Laoghaire / Foto: Liffey

A final del 2022, després d’una llarga espera que havia durat disset anys, la població de Dún Laoghaire, al sud del comtat de Dublin, va tornar a tenir banys, tot i que a la reobertura hi havia una absència molt important, de fet, la més important per a uns banys: l’aigua, és a dir, res a veure amb el període anterior, que va durar del 1843, en plena època victoriana, fins al 1997, quan la manca de manteniment els van deixar en un estat gairebé ruïnós, obligant les autoritats a tancar-los.

Tanmateix, davant l’estupefacció general, el County Council va assegurar que, de banys, n’hi hauria d’haver en el futur i és que aquest projecte s’implementa de manera esglaonada: la primera fase, acabada el desembre del 2022, va consistir a construir l’estructura en forma de piscina, les graderies i l’espigó; la segona hauria de fer que el lloc se sembli molt més a allò que diu el seu nom, amb l’obertura d’una piscina, que ja està feta, més concretament sota del terra temporal de la part més baixa de l’amfiteatre, i que s’emplenaria durant la marea alta retirant un tap que ara impedeix el pas de l’aigua.

La remodelació dels antics banys també va suposar la construcció d’un espigó de trenta-cinc metres de llarg, amb una estàtua dedicada a Sir Roger Casement, uns vestidors per als banyistes, no de la piscina inexistent sinó de la mar oberta, atès que hi ha una petita platja de ciment -a qualsevol cosa li diuen platja- per on hom pot endinsar-se a l’aigua, lavabos i una carpa d’estil eduardià. I per als qui no els agradi estar en remull, també hi ha un cafè amb vistes a l’Scotsman Bay i un espai disponible per a artistes.

D’altra banda, tot i la manca d’aigua, els banys de Dún Laoghaire són un dels deu finalistes del Guardó Europeu d’Espai Públic Urbà i més concretament de la categoria Fronts Marítims, on s’inclouen cinc projectes, entre els quals, el camí de ronda de Palamós. I a la categoria general hi ha el passeig de la Boca de la Mina de Reus.  

D’ençà de l'any 2000, aquest concurs biennal honorífic, organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), reconeix les millors intervencions en la creació, transformació i recuperació d'espais públics a les ciutats europees, tot i que en aquesta edició incorpora la categoria de Fronts Marítims en resposta a la particular vulnerabilitat de les ciutats costaneres al canvi climàtic.

El nou de setembre els cinc finalistes presentaran el seu projecte al jurat, que emetrà el veredicte el vint-i-nou d’octubre. Esperem que no trobin estrany de veure uns banys sense aigua...

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Torna a dalt