A Dublin hi ha moltes estàtues, totes amb un nom oficial, malgrat que normalment són rebatejades pels dublinesos, gairebé sempre pel costat negatiu, irònic, sarcàstic o pejoratiu, essent el cas més clar el de Molly Malone, tota una icona de la ciutat, que empeny un carro amb cloïsses i musclos, però que, per la seva feina de prostituta al vespre, se l’ha rebatejada com la meuca del carro -the tart with the cart, en anglès.

També hi ha les dues dones amb bosses, conegudes com les bruixes de les bosses -the hags with the bags-, instal·lades, d’ençà del 1988, a la part més baixa de Liffey Street, a tocar dels Quays i davant del restaurant The Woollen Mills, que només va llevar Dublin del nom de l’antiga empresa tèxtil Dublin Woollen Mills, fundada el 1888 i amb botiga en aquest mateix edifici del 1931 fins al 2012.

Aquest no va ser un establiment qualsevol i és que, a banda de la seva longevitat, entre la seva xarxa de representants comercials a l’estranger hi havia James Joyce, que mirava de complementar el seu pobre salari de professor d’anglès a Trieste venent teles, malgrat que, segons els arxius de la casa, de venedor, l’autor d’Ulisses no era tan bo com d’escriptor.

Tornant a les senyores de les bosses, fa uns mesos van ser retirades del lloc on havien romàs assegudes durant gairebé trenta-sis anys a fi de facilitar la remodelació de Liffey Street, que ha canviat totalment la fesomia; ara és per a vianants i amb una combinació de rajoles molt bonica que no té res a veure amb l’asfalt que abans dominava el carrer.

Quan les van fer fora, n’hi havia molts que temien de no veure-les mai més per allà, com ja li havia passat a Molly Malone, que les obres del tramvia van foragitar de Grafton Street i que tot i que va reaparèixer, la van col·locar uns cent metres més enllà, a Suffolk Street, on els turistes i alguns dublinesos supersticiosos continuen magrejant-li els pits sense cap mena de rubor.

No és el cas de les senyores, que han canviat d’ubicació, però només uns metres, a l’altra banda de l’arbre. A més, les han restaurades -han perdut la negror i ara són totalment daurades- i les han posades de cara al Liffey, per la qual cosa poden veure les hordes de turistes i de dublinesos creuant el riu pel pont més icònic de la ciutat: el Ha’penny Bridge. De tota manera, sembla que no han parat gaire atenció al seu voltant perquè pel posat, la seva xerrameca és permanent.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Les dones de les bosses abans del trasllat / Foto: Liffey (arxiu)